0 Comentaris

escoltant jovent de 3r d’ESO. Han de poder participar!

Aquest passat dimarts vaig ser convidat a assistir a una classe de l’assignatura “Ajuntament i municipi“. Es tracta d’una optativa de 3r d’ESO que s’imparteix a l’Institut Castell del Quer (el del Lluçanès), l’Institut que vaig anar jo i que vam viure-hi tantes i tantes hores…

A part del cantó nostàlgic que suposa sempre el retorn, i de les ganes d’impartir classes que genera posar-se davant d’un seguit de nois i noies joves, em quedo amb preguntes i reflexions que van aparèixer durant i després de la visita.

Ja tenien molta informació del funcionament d’un Ajuntament, de l’estructura, etc. però vam parlar de la composició de l’Ajuntament de Prats (també una breu pinzellada d’altres de la comarca), de la història d’ERC al nostre poble, de la tasca que porto i portem els regidors/es d’ERC actualment, de les nostres propostes, etc.  Evidentment, n’hi ha que van preguntar més que d’altres, o que es mostraven més actius en aprendre el que estava dient, però en general va ser un grup actiu.

El més important que m’emporto i que m’hi reafirmo, és que els nois i noies joves són també vilatans, que viuen i estudien al nostre poble (o comarca), que hi volten, hi juguen, hi desenvolupen relacions. Són conciutadans amb opinió i inquietuds, i que han de poder aportar a la societat tot el que saben i poder aprendre amb la convicció que desenvoluparan aquest seu propi posicionament crític, responsable i coherent. Encara no poden votar (jo penso que hauríen de poder votar als 16 anys), però jo crec que han de poder vehicular les aportacions, per això els vaig dir que quan em trobin pel carrer, o pel facebook, aquest mateix bloc o mail, em poden fer arribar les aportacions que vulguin (un ja s’ho va agafar al peu de la lletre, i l’endemà em feia una petició). Tot i això, el realment interessant no és que em puguin parar i dirigir-se a mi (que també), sinó que és important que l’Ajuntament estableixi mecanismes de participació per a ells (igual que per la població en general), però la recuperació del Consell de Joventut pot ser una bona iniciativa. Igual que és important que ells s’impliquin i movilitzin. Hi seguirem treballant.

Així doncs, una hora ben productiva i que espero que els nois i noies s’ho passéssin igual de bé que jo. Gràcies per convidar-me!

1 Comentaris

la innovació blaugrana: fer-nos patir una mica

Ahir el Barça va segellar el seu pas cap a la semifinals de la Copa del Rei. I ho va fer davant el que segurament ha estat el millor Madrid dels últims anys, però sense quedar exempt de realitzar entrades brusques i en ocasions joc no prou net. També van demostrar no saber perdre, una vegada més.

Aconseguir el pas endavant en una competició ja és de per sí un triomf, però deixar fora el Madrid de poder fer el que mai ha fet, és a dir, aconseguir el triplet, és una gran satisfacció. I repeteixo, potser sí, el Madrid va jugar millor (el millor partit de l’era Mourinho, tot i que segueix sense guanyar al Camp Nou, després de 9 visites), va ser la primera vegada que el Cristiano Ronaldo marcava al camp del Barça (ja li tocava pobre!), però també hi va haver estones de bon joc blaugrana. I el just guanyador de l’eliminatòria és el Barça, sense cap tipus de dubte.

El que passa és que Guardiola, acostumat a fer-nos guanyar, va pensar que ja era hora que patíssim una miqueta. Què és això d’anar guanyant partits i finals de forma fàcil? Va fer-ho per fer-nos baixar una mica els fums, i ell tenia clar que l’eliminatòria era nostra. És la nova estratègia blaugrana, que ens acompanyarà fins a final de temporada, perquè això porta més expectació, més emoció, més tensió i atenció.

I al final del partit, per cert, i per primera vegada, vaig mirar més de 5 minuts el programa Punt Pelota, d’Intereconomía (reconeixeu-ho, molts de vosaltres també!). Semblaven més una colla d’actors que no pas tertulians. Una vergonya, vaja. Que si havien de posar-se dodotis, que si robatori, que… I aquest tal Roncero, no l’havia sentit mai, i de veritat, és patètic. Està però fatal fatal eh. Una discussió i comentaris de pati d’escola. Però bé, suposo que això ven, i ja veus, hi quedem enganxats.

Doncs res, anirem lluitant, anirem sofrint i anirem vencent!

0 Comentaris

El vídeoclip de Brams, tindrà com escenari el Lluçanès

El proper vídeoclip de Brams, que serà dirigit per Joan Lluís Bozzo (notícia) tindrà com a escenari Prats de Lluçanès i diferents indrets del Lluçanès. El gran tema “Un secret que t’havia de dir” és la cançó que protagonitzarà aquest vídeoclip (escolteu-la aquí i llegiu-ne la lletra aquí. El mateix Joan Lluís Bozzo i el Titot han estat donant voltes per les nostres terres cercant indrets on gravar.

El Titot i Prats no és la primera vegada que tenen contacte, ja que a banda dels concerts que hi ha fet amb Brams, Mesclat, Dijous Paella i amb David Rosell (l’últim el passat mes de juny) recordeu que els Gegants de Prats van participar a la gravació del vídeoclip “Crema Catalana” de Mesclat (mireu apunt que vaig fer al bloc, i el vídeoclip final).

Així doncs, tot esperant-ne els resultats, benvinguts al Lluçanès!

1 Comentaris

Serenata amb la Principal de la Bisbal. Que volti la verra! (vídeo)

Un dels actes destacats de la Festa Major de Sant Vicenç és la Serenata. Un acte que històricament va néixer per fer honors a les autoritats i, encara que actualment l’alcalde i equip de govern de CiU es posen davant de tot en unes cadires reservades, és un esdeveniment obert i participat per un gran nombre de persones.

Aquest any, el Centre de Cultura es va tornar a omplir de gom a gom per viure en directe aquesta convocatòria on a part d’una bona i potent selecció musical el moment més esperat és quan fan voltar la verra. En el següent vídeo es veu com es viu aquest moment i la reacció del públic. Enguany, els encarregats de fer-ho van ser la Principal de la Bisbal.

Espectacular com la gent l’espera, com es demana fer-la voltar, com s’aplaudeix un cop feta. De ben segur que hi ha persones que només vénen per aquest instant.

Fixeu-vos-hi doncs, que a part d’un gran so de trompetes i vents, aquest moment que he descrit és impressionant, digne d’estudi.

(recordeu que en el post anterior hi ha comentari i fotos de la Trencadansa i ballets de Sant Vicenç…)

2 Comentaris

la Trencadansa i els ballets de Sant Vicenç des de dins… (comentari i fotos)

Dies previs d’assajos i preparació. La Lurdes Sanjuan, la Noèlia Córdoba i la Roser Reixach, de Dansa i Tradició, al capdavant, ensenyant, preparant, organitzant; portant el timó, vaja. Les parelles de dansers érem els següents:

Isaac Peraire – Judit Icart / Marc Vilella – Judit Boladeras / Pep Martin – Maria Fíguls / Enric Tarrés – Marina Ferrer.

Jordi Solà – Maria Faura / Gerard Soler – Carla Basagaña / Carles Ibáñez – Mireia Font / Èric Vilamú - Sílvia Parés.

El Diumenge dia 22 ja havia arribat. Després d’una nit massa llarga, molts havent participant activament dels actes nocturns de la Festa Major, a quarts de 9 les noies ja van apareixent a ca la perruquera Anna (mare i filla) al Carrer Nou. Els nois, quedem directament a 2/4 de 10 a La Fassina, on esmorzem bé. No es nota nerviosisme generalitzat, però dóna la sensació que la ‘processó va per dins’… Hi ha moltes ganes que tot vagi molt bé. Notem que estem a punt de viure un matí important. A davant de Cal Bach, iniciem el seguici que ens portarà fins a l’església. Fa fred. A Missa, xiuxiuegem una mica entre nosaltres, però participem de l’Ofici i cantem amb aire els tradicionals Goigs a Sant Vicenç amb la cèlebre tornada “Cap al cel, feu-nos de guia, Sant Vicenç nostre patró“.

Sortim a la Plaça de l’Esgésia, ara sí, plena. Els gegants (que, per cert, llueixen un rostre esplèndid després de la repintada que han viscut, i el Vicenç porta barret nou), protagonitzen una ballada. Llavors, tornem a formar seguici, fins a la Plaça Vella. La gent ens mira, nosaltres caminem, comentem i també observem. Arribem a Cal Marçal, més que mítica parada, on ens amaguem per acabar-nos de preparar. Faixes, maquillatge, alguna visita al lavabo, i un crit de molta sort! (segueix…)