Fa 37 anys el Rossend Vilà (“Sendu”) i la Loreto Castañé, que acabaven de tenir la primera filla, es van embrancar en engegar una carnisseria a Prats de Lluçanès. Aquell llunyà 1979 la meva mare amb 15 anys treballava al seu costat; i ja mai més ha deixat de col·laborar-hi, com a treballadora una bona etapa i molt més tard i fins a l’actualitat com a regent d’una altra carnisseria, sumant esforços quan ha fet falta.
Així les coses, aquest divendres passat el tram de Carrer Major del davant de Ca la Loreto i fins a la Plaça de l’Església es va omplir de persones que van voler acompanyar el Sendu i la Loreto en la festa de comiat per jubilació. Sopar de mongetes i botifarra, i música en directe amb els BLÚ. Davant de la botiga que els ho ha donat tot; davant la botiga on ho han donat tot. On han viscut de tot. On han passat de tot.
I 37 anys es diuen ràpid, però són molts. Oferint el què en diem producte local, de proximitat. Treballat a casa. Donant sempre una bona qualitat i bon servei al client. Ca la Loreto ha estat i és una botiga de referència, consolidada, històrica. I això és el què els ha fet estar 37 anys al peu del canó.
Al mateix temps, m’agradaria destacar-ne ara una altra vessant. El Sendu (i, per extensió la Loreto) ha estat sempre involucrat al poble. No sé pas si han fallat mai en una iniciativa on els botiguers hi havien de ser, potser ara els últims temps amb menys intensitat, però quan era hora d’organitzar quelcom i s’havia d’agafar el toro per les banyes, el Sendu hi era. Ell va ser President de la Unió de Botiguers, fent renéixer l’entitat i recordada aquella etapa en què ell va ser al capdavant com a molt prolífera.
El Sendu també va ser molt valent en l’etapa fundacional d’ERC a Prats de Lluçanès, el 1994, tot presentant-se a la primera llista el 1995 en llocs rellevants (número 4). Un gest valent, perquè no era fàcil davant una sola candidatura convergent que hi havia refundar un grup d’esquerres i al mateix temps tenir botiga (aquí es destil·lava bastant allò de “si ets dels altres, no et vinc a comprar”). El Sendu va significar-se i ho va superar, es va involucrar i va obtenir l’acta de regidor. Gràcies a gestos com el seu, ara som on som.
És des d’aquesta vessant que en mi desperta més admiració. Sí, d’acord, ha treballat pel seu negoci, però sense oblidar el conjunt, el global del poble. El Sendu i la Loreto s’han cregut la idea de “si el meu entorn va millor, jo també aniré millor”, no pas al revés. S’ho han cregut i ho han aplicat.
Divendres es respirava emoció al Carrer Major. El Sendu i la Loreto tancaven una etapa; no puc imaginar què passava pel seu cap. Però crec que poden estar tranquils, ho han fet TOT perquè anés bé. Ara, els toca gaudir de la següent etapa que obren, que segurament és encara més apassionant.
Mereix comentari també el Ferran Molina i tota la família. Que seguiran el negoci, que segur que hi posaran el mateix esforç dels que relleven. Un gest valent, que esperem que amb els mateixos valors que el Sendu va conrear pugui mantenir aquest comerç viu i actiu al poble. I si pot ser, encara més.
Felicitats Sendu i Loreto! Endavant Ferran i família!