Som testimonis de les escorrialles d’una mal anomenada transició democràtica. D’un passat mai superat. La força enfront la protesta activa i pacífica, fonamentada i argumentada. Les porres vs els llibres.

Hi ha moltíssimes imatges i informació a pàgines d’internet, al twitter… (per exemple Vilaweb aquí). O la interessant cronologia del Diari Ara “De les classes sense calefacció a la brutalitat policial: les protestes de València en 10 dates” (aquí). I és que aquest “setge a l’Institut” va néixer després d’unes protestes en contra les retallades en l’àmbit de l’educació al País Valencià. Per qui no estigui al cas, vol dir que es manifestaven nois i noies de 12 a 18 anys; la policia, va respondre amb total contundència i violència.

És inacceptable que pugui passar. És aquesta la seva forma de combatre les idees? I, ho fan així, amb total impunitat.

L’editorial del Vicent Partal ho resumeix molt bé (es pot llegir aquí). La tradició valenciana, les relacions del cap de la Policia amb la ultradreta… Tot plegat, fa molta ferum. Quina impotència. Quin fàstig. Quina pena. Quina vergonya.

Davant d’aquesta brutal repressió policial, cal demanar que no afluixi la Primavera valenciana! Davant la força i la imposició, fermesa!

A continuació, la notícia que va fer ahir TV3, que al meu entendre explica bé el que va passar (motiu més per voler mantenir la televisió pública catalana a tot el territori nacional):

L’Escola Bressol Municipal va celebrar, amb la seva carrossa, el 1r aniversari del seu neixament convertint-la en un gran pastís d’aniversari. I la Colla Gegantera vam disfressar-nos de jugadors i jugadores del F.C.Pradenc, igual com els gegants que portaven samarretes de l’equip (elaborades excel·lentment per l’àvia Pilar!). La carrossa, era un camp de futbol en el que els mateixos gegants simulaven enfrontar-se.

Va ser una molt bona rua, que va seguir amb un dinar popular al pavelló i un ball de tarda molt concorregut. Cal felicitar a l’organització que ho va fer possible, i a tota la gent que hi va participar!

A continuació, podeu veure un petit vídeo elaborat per mi mateix. A més, podeu veure una galeria de fotos aquí, o al facebook.

L’objectiu passa ara perquè l’Artur i l’Alícia no procreeïn, encara que amb els cops que fan l’amor (l’última vegada amb TV3 de fons) no m’estranyaria que engendréssin una criatura complicada. És evident que l’Alícia vol un fill que s’assembli a l’avi Mariano, i a l’Artur sembla que ja li va bé, mentre pugui tocar cuixa.

Ell, per a poder-se casar amb la dona que estima (Alícia), ha hagut d’enganyar a part de la seva pròpia família, que hagués preferit que se n’allunyés per oblidar-la. O això fan creure a vegades. Aquesta part de família de moment calla i accepta, ja veurem si més endavant reacciona.

Amb aquesta petita paròdia, he volgut simbolitzar el que ha passat aquesta setmana i les anterirors al Parlament de Catalunya.

Per això, les JERC hem iniciat una campanya amb una imatge molt suggerent, que sota el títol “Una boda i quatre funerals” vol simbolitzar que el casament entre CiU i PP suposa la defunció dels serveis públics bàsics com l’educació i la sanitat, no redueixen l’atur i suposen un retrocés nacional.  (llegiu la notícia aquí).

D’aquest casament, en tornarem a parlar segur.

Els primers minuts del partit van ser pels locals, però va durar poc perquè el Pradenc va agafar les regnes i va començar a crear diverses ocasions i aportar idees, mentre que l’Olost en va crear tan sols una. A la primera també, un jugador olostenc va regalar una empenta sense pilota i amb el joc aturat a un jugador pradenc davant l’àrbitre mateix, que no va ser capaç d’ensenyar res més que una targeta groga. Així ens en vam anar a la mitja part.

A la segona, a pocs minuts de començar, tot i que també va engegar-se amb domini Pradenc, l’Olost va marcar un gol avançant-se al marcador. Els de Prats però, van tornar a treballar, construint i creant nombroses ocasions, jugant un bon futbol, però perdonant massa (en una jugada, van enviar dues pilotes al travesser), mentre els jugadors de l’Olost ja jugaven a perdre temps i aguantar el resultat -el cansament es començava a fer evident-. Finalment, el treball va tenir premi i dues grans jugades dels visitants van acabar en dos golassos (Caste i Oli) que van capgirar el marcador.

Però no havia acabat aquí el partit. El mateix Caste va ser expulsat (doble groga), encara que a partir de llavors no es va notar que els de Prats jugaven un menys perquè seguien dominant la situació. Tot i això, l’Olost volia aprofitar qualsevol escletxa no donant-se per vençut, i així va ser. I és que una badada en els últims instants del partit del porter visitant que va ser completada amb un garbuix de poques idees a dins l’àrea (nerviosisme?), va ser aprofitada per les ganes de l’Olost, que va celebrar-lo com a una victòria.

Al cap de dos minuts, es finalitzava el derbi en un camp d’Olost on, tot i que hi havia molta gent, havia presentat millor entrada en altres partits (potser ahir fèia massa fred).

I després d’ahir, segueix intensa la lliga i arriben aviat nous derbis que aniran completant el Trofeu la rella… Els seguirem!

* Recordeu, el partit de la primera volta a Prats quan l’Olost se’n va endur els 3 punts.

- ERC rebutja la proposta de Pressupost 2012 perquè són el reflex de la falta de projecte de l’equip de govern, per la no ambició, per ser un pressupost de circumstàncies. Per inconcret, per no donar importància a promoció econòmica, comerç, turisme…

- Joan Ferrer Vivet pren possessió de l’acta de regidor.

- S’aprova la bonificació del 5% de l’IBI.

M’explico….

(Aquesta imatge crec que il·lustra el moment que sembla passar l’equip de govern de l’Ajuntament de Prats havent aprovat un Pressupost així)

Després de la presa de possessió oficial de l’acta de regidor per part del Joan Ferrer i de rellevar la regidora tresorera de l’obligació de prestar fiança (sempre es pren aquest acord), s’aprovà amb  els vots d’ERC i CiU la bonificació del 5% sobre l’Impost de Béns Immobles (IBI), després que mitjançant decret el govern Popular de l’Estat obliga a l’Ajuntament a apujar-lo un 10% (a Prats no es fa la revisió cadastral des de 1988).

En el punt de l’aprovació del Pressupost General i la Plantilla per l’exercici 2012, és on va haver-hi més debat.

Primer, l’alcalde va explicar el pressupost a nivell que en podem dir tècnic, ja que es va limitar a llegir l’informe que Secretaria-Intervenció havia fet prèviament. Va explicar, això sí, que és un pressupost que augmenta un 25% en relació del de l’any passat, produït per la inclusió de la urbanització de la Unitat d’Actuació 7 (la que hi ha a la part del cementiri, per entendre’ns). Si no fós per això, el Pressupost hauria disminuit un 5%.

Va exposar també que la partida de personal en global baixa una mica (deixa d’haver-hi plans d’ocupació, per exemple), però que s’incorpora l’alcalde mateix que, a partir d’ara, passa a cobrar un sou brut anual de 17.000% (segons va dir). També va explicar les inversions que pensen fer: la UA7, la rotonda davant la piscina, la compra de l’Orient (despeses per a la permuta),  leds del pavelló i material informàtic.

En nom del grup d’Esquerra, jo mateix em vaig encarregar de dirigir algunes preguntes concretes, per a clarificar conceptes i partides (redacció UA7, retribucions bàsiques, gratificacions, despeses diverses, festes…). Seguidament, vaig fer saber que aquest és un pressupost de circumstàncies, sense projecte al darrere, sense ambició. I és que tot i saber que l’Ajuntament de Prats no salvarà de la crisi econòmica global a la que estem immersos, sí que pot obrir escletxes de llum en un àmbit de foscor. I s’hi hauria de poder veure la voluntat d’obrir aquestes escletxes, carregant partides importants pel desenvolupament del municipi (promoció econòmica, comerç, turisme, emprenedoria…).

A més, és pressupost poc clar, amb molts conceptes oberts. Això ho va reconèixer l’alcalde, dient que “ja s’aniran concretant”. Per tant, quina planificació és aquesta? Ell va treure importància a l’eina que és el pressupost, cosa que em sembla especialment preocupant. Va reconèixer també que era un pressupost com els dels 5 anys anteriors, donant-nos més arguments encara per votar-hi en contra. En cap intervenció va saber argumentar objectius, planificacions o projecte de poble.

Vaig recordar que el passat mes d’octubre (per tant, amb suficient temps per a poder-ho treballar), en un Ple extraordinari ERC va demanar poder fer una comissió oberta i participativa per treballar el Pressupost, per buscar alternatives, debat i participació. Va ser denegada, i el trist resultat el podem veure amb el Pressupost que ahir es va aprovar amb els vots en solitari de l’equip de govern (6) i amb el nostre clar rebuig (5).

Per acabar, va intervenir el regidor Josep Cruells, amb una intervenció prou agre, inadequada pel moment i el debat que s’estava produïnt. Per mi, les crítiques i contraposició d’idees són molt benvingudes, però és de justícia poder-ho realitzar en un clima de bona entesa i amb respecte. En tot cas, esperem que no es torni a produir. El debat és enriquidor, però ha de ser productiu i allunyat de la falta de respecte.

També, com sempre, em poso a disposició de qui ho vulgui per ensenyar i explicar el Pressupost i el nostre posicionament, també donar més arguments o contraposar idees. A partir d’aquest bloc, del correu (isaacperaire@gmail.com), del facebook, del twitter, trobant-nos pel carrer….

Els altres punts són la presa de possessió del regidor Joan Ferrer Vivet (CiU), en substitució del Segi Plans; rellevar la regidora tresorera de l’obligació de prestar fiança; la bonificació d’una ordenança fiscal (IBI) i el ja anunciat Pressupost General i plantilla per aquest any.

El posicionament del grup d’Esquerra el donarem a conèixer durant la sessió, però ja des d’ara ens posem a disposició a explicar i deixar valorar aquest document i el seu contingut, que en definitiva és la previsió d’ingressos i amb que es gasten els recursos municipals.

Participeu!

A la tarda, les també tradicionals curses de cavalls van ser suspeses a causa del fred (igual com havia passat el dia anterior amb la ruta amb burricleta).

* Podeu veure una petita galeria de fotos clicant aquí.

* Galeria de fotos aquí.

Penjo una petita galeria de fotos d’aquest matí a Prats de Lluçanès. Gaudiu-ne

Mireu-la aquí i al facebook.

De la mateixa manera que els altres aniversaris, la particular forma de celebrar-ho és penjant una foto del meu 6è aniversari. Recordeu el 5è aniversari; 4t aniversari; 3r aniversari; 2n aniversari; 1r aniversari i podreu veure l’evolució d’aquest bloc i, de passada, la meva.

És un tòpic dir-ho, però en sis anys han passat moltes coses. Repassant els articles aquí escrits, en pots ser partícep, pots viure-ho d’una determinada forma. En certa manera, a part d’estar atent de l’actualitat i ajudar a fer-ne partícip com a més gent millor, com dèia cercant debat i participació, la gran passió que em porta a escriure aquí és també deixar-ne constància per sempre. És un humil testimoni més d’aquesta història que estem vivint tots plegats.

Ara sembla que en general els blocs viuen una crisi. Bé, des de ja fa un temps llarg. En el meu cas, mantinc aïllat aquest espai de la crisi blocaire, o almenys m’ho sembla. De moment doncs, i sis anys després, les ganes i l’energia per seguir escrivint i sobretot de voler aprendre, segueixen intactes.

Gràcies per llegir-ho!!!!!!!!!!

(Amb els meus cosins Íngrid i Dídac, i el meu germà gran Abel, amb el pastís d’aniversari. Envoltats de clics. Clicant damunt, es fa més gran)