A les entranyes del TXUPITASSU

Són 10 anys seguits de Txupitassus. Una discomòbil com tantes altres s’organitzaven (i s’organitzen) a Prats de Lluçanès amb doble objectiu: recollir fons per l’entitat organitzadora (en aquest cas, la Colla Gegantera) i dinamitzar la nit pradenca i lluçanesa. La Colla Gegantera, tot i que n’havíem fet en altres dies, ens vam centrar en dues dates claus: el Dijous Sant (aposta arriscada al principi) amb el Sant Txupitassu, i la Nit de Nadal (que ja l’organitzava una altra entitat pradenca, si no recordo malament l’Ateneu Lokal) i que vam passar a dir-ne Txupitassu de Nadal. Vam decidir titular la “nostra” discomòbil com a “Txupitassu” simplement per a diferenciar-se de les altres, i perquè tindria com a clau regalar un txupitu amb l’entrada; a més, crec recordar que des de sempre el preu ha estat 5€. I no s’ha mogut mai.

Dit això, no és sobrer remarcar una cosa òbvia però que no està als ulls del gran públic: perquè la nit funcioni hi ha hagut una preparació prèvia. Per exemple encarregar l’espai, el DJ, equips, seguretat, assegurança, promoció (cartells, facebook, publicitat a premsa), begudes, esmorzar, neteja, muntatge… això ho fa algú, i en aquest cas els membres de la Colla Gegantera.

I la pròpia nit… la veritat és que des de darrera la barra una Nit de Nadal hi veus i sents moltes coses. Les frases més repetides són les d’encomanda dels millors desitjos, petons i abraçades de Bon Nadal (algú l’aprofita per a crear amb tu un clima de confiança que serveixi per a ser retornat en forma de regal-beguda); o els que t’ho demanen directament “regala-me’l, vaaa!”; o els que et retreuen que “fa estona que m’espero!”, quan saps de sobres que acaba d’arribar; o cap al final de la nit el “posa’m…el què vulguis!”.  

Veus situacions de plena alegria, de retrobaments, d’explicacions i emocions. De balls (pots comptar persones per estils de ball), escenes romàntiques, intercanvis de saliva amorosa i empallegosa. Una minoria petita d’alguna certa tensió provocada majoritàriament per excés de zel, o per moviments no interpretats de la mateixa forma de qui els genera i qui els percep. En general, un bon clima festiu, amb un pilot de gent concentrada en poquet espai.

Un no se sent tant jove com al principi que tot plegat va començar. Ara sovint tens més ganes que arribi el final de la nit més aviat, però és cert que també som més i estem més preparats. El resultat és d’haver passat de nou una bona nit la gent en general, i nosaltres en particular. Segur que si ho demanéssim a tots i cadascun dels participants a la festassa, podrien explicar-ne moltes coses de les seves entranyes; del Txupitassu, s’entén.

I res, que aquí en teniu un petit vídeo… agraint a tothom que hi va venir i dient que PER MOLTS ANYS TXUPITASSUS!

IMG_0974q

1 comentari

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*