Al Lluçanès som més ben educats que a Barcelona

(Valgui per endavant que el títol d’aquest post és un xic provocador, ja que no tinc dades empíriques per a demostrar aquesta afirmació ni tan sols per a pensar-ho; simplement és una estratègia per cridar l’atenció.)

Així les coses, a la revista del Lluçanès – la rella – d’aquest passat divendres surten dos articles d’opinió que pel sentit que tenen em van cridar l’atenció.

El primer, és del periodista de més renom que tenim al Lluçanès, el perafitenc Ramon Besa. En el seu article (llegiu-lo a la pàgina 07) sentenciava després d’exposar una situació viscuda a l’estació de Ferrocarrils a Gràcia – Barcelona- que “Tot plegat fa fàstic. Ja se sap que de barruts n’hi ha sempre.” i que “La subversió i la transgressió estan a l’ordre del dia”. D’un cas concret, en l’article acaba generalitzant i criticant la societat. No li falta raó.

L’altre és del mossèn Pare Sala, (trobeu-lo a la pàgina 11) que dies enrere va tenir un accident de cotxe a la carretera de Prats a Pinós, just al revolt de sota el Soler de n’Hug. En el seu escrit, el Pare Sala agraeix afectuosament l’ajuda a les persones que el van atendre. Es remet a l’Evangeli. I se sent impactat pel comportament solidari de la gent. Acaba amb un “Tal actitud honra Prats i Merlès”. És a dir, d’un cas concret acaba generalitzant i honrant els dos pobles. Tampoc li falta raó.

L’atzar ha fet que en una mateixa publicació coincidissin els dos articles. M’imagino que els dos autors estan d’acord, i que troben que en el món hi ha de tot, però això, la coincidència em va fer pensar i em va fer aturar.

Jo crec que la crisi econòmica (l’estafa que estem vivint, vaja), està avançant de bracet d’una crisi de valors. Però també és cert que encara en queden de bons, de valors. En aquests hi hem de posar l’accent, difondre’ls i que siguin majoritaris. Els altres denunciar-los i combatre’ls.

I crec que és indistint de si parlem del Lluçanès o Barcelona, de mal educats n’hi ha arreu. Si bé és cert que les relacions socials són molt diverses a un lloc i un altre. És impensable per exemple veure algú a terra a Prats de Lluçanès i que un altre passi pel costat amb total indiferència, cosa que a Barcelona això sí que succeeix. La temàtica està servida. La solució, per arreu, és més educació. O en teniu alguna altra?

 

(fotos preses durant la mateixa setmana. Al Lluçanès i a Barcelona)

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*