conceptes que ronden l’hospital…

Sense avisar: febre, parèntesi, metges. 

Hospital, urgències. Proves, radiografies, ecografies. UCI. Tac, anàlisis, punxades, medicaments, aïllament. Diagnòstics, explicacions. Pulmons, pneumònia, greu, atípica, virus. Suors, calfreds. Hores, minuts, temps. Respiració. Cap. Infermeres, doctores, complicitats. Suero, antibiòtics. Bon tracte, bona gent. Jove, valent. Cura, planta, alta. Recuperació. Repòs.

Un seguit de conceptes amb els que he conviscut últimament. Deixes en parèntesi la feina, actes, quedades. Reunions, programacions, trobades. Concerts, cerveses, àpats. Converses, escrits, lectures. Poble, passejos, xerrades.

Moltes hores que et dóna la sensació que han estat moltes més de les que realment has comptat. Vaig tenir temps de saber quantes plaques cobreixen el sostre del box on estava situat a l’UCI. Passen moltes coses pel cap. Surts, i el món evidentment ha seguit voltant, res s’ha aturat. Veus de prop preocupacions que són d’actualitat, com la gran diferència dels sous de qui hi ha allà dins l’hospital treballant (comparat en altres àmbits el greuge és d’escàndol), i les retallades que poden afectar a tot el sistema que m’ha tocat tastar de prop.

En fi, tornar veure sortir el sol cada dia, és una sensació tan monòtona que no havia valorat mai tant com n’és d’agradable.

7 comentaris

  1. Estic contenta que ja estiguis a casa i tot hagi surtit bé… Ànims amb la recuperació i ens veiem aviat! :)
    Un petonàs!

  2. Isaac!! Et dic el mateix que l’Aida, molt contenta de que tot hagi surtit bé i ja tornis a voltar pels carrers de Prats! ,,Va guappooo ens veiem haviat ;) Un ptonàs!!

  3. Aquest article és una bona mostra que la recuperació està anant per bon camí. M’alegra molt saber que ja et trobes entre nosaltres; entre la gent que t’estima i que tornes a tenir ganes d’escriure i compartir les teves opinions i reflexions.
    És ben curiós com canvia la manera de veure i viure la vida quan has viscut una situació “difícil” i tornes a encarar-te al món real; el món on tot va amb presses i que en cap moment s’ha aturat. M’agrada el teu article i tot allò que s’hi reflecteix. Ànims, força i… a gaudir dels nous dies que vénen per endevant!
    Una abraçada.

  4. Endavant amb la recuperació, però ara tranquil·lament.
    Sí que és veritat que l’estar en un hospital et fa meditar molt, sobretot quan pensem com n’estem de bé si tenim salut nosaltres i els que ens envolten.
    Les petites coses diàries no les valorem fins que no les tenim, com aquest fet de veure el sol. Ara molts ànims….i pensa que no ha estat un temps perdut, ja que com tu mateix dius t’ha ajudat a aprendre.

  5. Me’n alegro molt Isaac que ja estiguis bé. Ànims i endavant que el 22 de magi segur que faràs un grandíssim resultat.

    Salut!

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*