Conte a la vera de Sant Joan

A la vera de Sant Joan. Amb aquest mateix títol un amic ens convidava a un grupet el nexe d’unió del qual era ell. Es tractava d’una festa fa alguns diumenges, amb el pretext que ell se’n va del país un temps. En la convocatòria dèia que trobar-nos “és una excusa per estimar-nos molt. Celebrarem que sempre ho celebrem” i ho acabava amb un “m’agradaria que hi fóssim tots, ben contents, amb intuïcions fugaces de vides millors”.

A la vera de Sant Joan, una expressió que al Lluçanès poc fem servir, però que l’hem sentit importada pels “garrotins” que sonen a diferents festes majors (val a dir que jo els he escoltat més vegades lluny de la nostra comarca que no pas dins), transmet aquella mena de bon rotllo que et permet tirar-t’hi de cap amb els ulls clucs. No endebades, una bona colla ens vam apropar a aquella festa.

A la vera de Sant Joan endins, en un lloc per conèixer com una mena de parèntesis d’entorn metropolità, i tal com nens petits que els poses junts i saps que no hi haurà cap problema perquè interaccionin ràpidament, ens hi vam trobar nosaltres. Un grup heterogeni amb un denominador comú de nom Audald i a qui cal agrair la oportunitat de brindar per compartir i conèixer.

A la vera de Sant Joan, apropant-me a casa, Prats de Lluçanès omplirà aquests dies de festa entorn Sant Joan i els Elois la històrica vila pradenca, i com a grup heterogeni que som tots plegats, però de la mateixa forma que nens petits ràpidament s’uneixen per a compartir una estona, ens agafarem de les mans al voltant de les places, anirem a concerts, trobades i festes. Plens de tradició i embolcallats de modernitat. Parlarem, riurem, compartirem.

Amb aquell bon rotllo que hom pot imaginar-se al voltant de la vera de Sant Joan. I en el cas de Prats, acompanyats dels importants i imprescindibles Elois. Ens hi anirem trobant!

 alaverasantjoanprats

alaverasantjoan

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*