conte al tren

Plou. A l’estació, goteres sovintejades es creuen pel meu camí. Puntualitat sorprenent -però agraïda- de l’aparell. El tren, moll, s’atura. Botonet verd, i amunt! A unes senyores (dues) els costa fer la mateixa acció. Cop de mà, i cap endins! Assegut al lateral, en una filera de tres seients, el del mig queda buit. Jo en un cantó, un noi jovenàs llegint el Periódico de Catalunya (blau). Aguantem així un parell d’estacions, fins que una tia més jove que ell i jo s’assenta i es posa a jugar al tetris, que ja no ho deixa de fer fins que baixa del comboi.

A davant, tenim una parella aparentment d’orígen colombià; ell amb una gorra bastant lletja, i ella amb uns llavis carnosos -d’admirar!-, ambdós convinacions es morregen repetidament. Al seu costat, una senyora d’uns 48 anys despentinada que, quan passa el revisor, treu gairebé una dotzena de bitllets vells fins que troba el corresponent. El revisor, que li fa el favor de llençar-li aquests papers caducats, és el típic revisor gros, encorbatat, de caràcter millorable i d’idioma no nostrat. (segueix llegint…)

Un tros més enllà, unes noies joves dinen (o mal dinen), acabant amb unes taronges de postres. Les peloies d’aquestes van a parar a les escombraries del meu costat, ofenent-me l’olfacte ja fins al final del viatge.

Arriba l’hora de baixar. Les mateixes senyores que, per cert, s’han passat el viatge parlant alt, i que els ha costat pujar (el tren d’accessibilitat a millorar…), ara tenen problemes per baixar. Dos nois amb cara d’haver-se tret l’últim gra d’acné just fa unes hores, les ajuden. Elles, molt agraïdes, els fan arribar aquest agraïment de tal manera que molt probablement se n’han enterat des de dalt de la Plaça dels Països Catalans. Ja a Barcelona, entrem en el món aquest que et trobes tantíssima gent i ningú et retorna el bon dia que deixaries anar si no et sentissis tan absent…

3 comentaris

  1. Barreja de sensacions tàctils, olfactives, gustatives, visuals i auditives; ens envolten cada moment de les nostres vides però és difícil mostrar-les per escrit; bon relat Isaac; m’ha encantat!

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*