Conte del vespre

Cap al vespre és quan estàs com a cansat… i no saps el què fer? Cenyint-me a la maquíssima cançó d’Els Pets, ara tocaria dir això, que no saps el què fer. Però et pares, mires, i t’adones que molt probablement el vespre és un moment sensacional per a fer precisament moltes coses, amb el permís de la cançó que, mentre escric això segueix sonant solemnement -ja en plena nit-.

I escric sense ordre, donant voltes a la idea i pensant que cadascú és un món, i que cada vespre és diferent per a cada persona que puguis imaginar. I segueixo pensant que, probablement, el vespre pot ser actiu i diferent igual que el matí, el migdia o la tarda… Bé, com ens agrada complicar-nos a vegades eh… Però va, tornem al vespre.

Per exemple, l’altre dia vaig baixar al carrer, no hi havia gaire gent. Per a ser precisos, només vaig trobar un veí que tot content baixava les escombraries (aquí encara les tirem al contenidor, cosa que necessàriament canviarà aviat…). Ell estava content perquè ja tenia les filles al llit, dormint, després de fer tot el que suposo que s’ha de fer abans prèviament. Ara, ja estava tranquil i tenia el vespre exclusivament per a ell -o això em va semblar-.

I el vespre pots fer  reunions, assajos, fer el got (com diem aquí) o sortir de festa. Pots planificar. També descansar. O assentar-te, escriure, llegir, xatejar, preparar el que necessites per l’endemà, pensar que t’has de llevar d’hora però és igual, assentar-te al sofà (tot i que jo no recordo quan va ser l’última vegada), parlar, cuidar de casa, comentar amb qui tens a prop. Abraçar. Pensar. Reflexionar.

I sí, reflexiones. Mires al voltant. I entres a la nit. Una nit per parlar amb passió, una nit per viure amb intensitat, una nit per veure-hi clar. I una nit per dormir (potser el més important, malgrat sovint descuides donar-li importància). Que demà, esperes anar segant el que has sembrat avui, i seguir cultivant per a un futur ple de reptes a superar. Un futur que vols més just.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*