Conte: “Què? Passejant una mica?”

El sol trempa. El vent repica a la cara i a tot el cos. Una estona convertida en festiva al mig del bosc sud-oest de Prats de Lluçanès en un dia de molt sol però temperatura ambiental baixa. I camino.

Sorolls; sons. Tots els sons del bosc. Els sento, els escolto i penso; la ment es relaxa. I torno a escoltar el bosc, sentint el piular dels arbres i el so del moviment dels ocells.

Trepitjo fang i els meus passos es mesclen amb roderes de bicicletes, amb petges de cavalls, amb marques de motos. I camino.

IMG_8307r

Em trobo un pradenc amb el seu Suzuki Vitara (o un cotxe d’aquest estil, vaja) i s’atura.

– “Què? Passejant una mica?” Em pregunta. I jo li responc que sí, que està bé treure el cap un dia així en un indret com aquest. I segueix el seu camí, jo en direcció contrària.

Rumio en qui sap què hi feia aquest home allà; jo mateix em convenço que feia el mateix que jo: passejar, voltar, descobrir…però dalt d’un cotxe, i potser anava a buscar bolets, a seguir el rastre del porc, o a treure el cap a una font que hi ha per allà. És igual. I camino.

Ara em creuo uns motoristes que a tot gas, ben equipats i camuflats sota el seu casc saluden mà enlaire. Sense reconèixer-los, els responc content amb la mà enlaire. I camino. I penso que ells dalt de la moto s’han pogut endur al sac avui una bona ruta.

Em trobo dos pradencs més que van en cavall. S’aturen.

– “Què? Passejant una mica?” Em pregunta un d’ells. I jo els responc que sí, que fa un dia esplèndid que val la pena aprofitar. I segueixen el seu camí, jo en direcció contrària. I camino.

Segurament en aquest cas els cavalls gaudeixen molt més de l’entorn que quan estan dins de la quadra i, per tant, deuen estar contents de que, encara que amb dos paius a sobre, poden fer aquella volta. Després de la paranoia.. camino, i em trobo tres persones més, que van amb bici. S’aturen.

– “Què? Passejant una mica?” Em pregunten. I jo els responc que sí, que no m’he deixat escapar l’oportunitat de gaudir del dia. I continuem, cadascú en la direcció que portàvem.

Escolto, sento. Penso. Camino per un lloc que és de tots, el bosc, que hem de mantenir, preservar i estimar.

I arribo a casa. I em dutxo. I escric.

1 comentari

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*