De Prats de Lluçanès a la Sala Gran del TNC

El Josep Maria Miró Coromina em va prohibir ja fa temps l’expressió “no entenc de teatre”mirotnc2 i sempre-sempre s’interessa per les opinions i valoracions, sigui quina sigui la teva perspectiva, visió, formació, ofici, etc. perquè SEGUR que tens una visió, opinió o has tingut una vivència que pots transmetre, explicar i compartir en les obres en les que ell n’és part. A ell li agrada opinar, incidir, té un interessant esperit de crítica, és lúcid i, alhora, també li mola molt escoltar.
Així doncs, jo que no entenc de teatre (Merda! Ja ho he dit! Disculpa’m JM!) em disposo a exigir-vos que aneu al Teatre Nacional de Catalunya i no us perdeu “Temps Salvatge“, teniu temps fins el 17 de juny (Aprofito per recordar que el dia 10 surt un autobús des de Prats de Lluçanès).
mirotnc1Vaig viure’n l’estrena aquell dijous 10 de maig. Era la primera vegada -que jo sàpiga- que algú de Prats de Lluçanès estrenava a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. Històric. Es diu ràpid, però això és molt gros. Arribem amb la Maria, amant i apassionada de teatre i, com no, només d’arribar ens trobem persones de Prats de Lluçanès amb moltes ganes de veure amb què ha acabat el nou text del gran Miró. Ens trobem també els seus pares, a més de l’escriptora Eva Piqué, l’apassionat de la història Antoni Tortajada, la teatre-addicta Eulàlia Solé i una amiga, la magnífica diputada-escriptora Jenn Díaz i el Dani, l’actor Ivan Benet, etc etc. a totes i a tots, els vaig recordar d’on és el Josep Maria.
La Sala Gran del TNC plena a vessar imposa. Sento un cert pessigolleig dins la panxa per veure què serà aquest “Temps Salvatge”. Els nervis que notem de la seva mare i el seu pare quan ens hem vist abans d’entrar, convertits en ganes de veure fet realitat aquesta mena de somni, arriben al clímax quan les llums de la sala s’apaguen primer, seguits de tot el llaaaaaarg número de llums de mòbil que fan el mateix seguidament, apagar-se.
I comença. Tot allò copta l’atenció des d’un inici. L’espectacular escenografia i la història i la reflexió i els personatges i els actors i les actrius i els sons. La humanitat al centre. La gestió del temps, de les emocions, de les relacions humanes, dels comportaments individuals i dels comportaments col·lectius. M’imagino una classe de Sociologia anant a veure l’obra, i comentar-la tot seguit.
Les actrius i els actors fan una representació espectacular. Destacant la “Ivana” o “Iguana” depèn del moment i del qui, interpretada per Laia Manzanares. Parlo d’ella perquè és brutal, però realment tot el repartiment em sembla potentíssim i digníssim. Et recordes d’allò que a casa tenim un potencial mundial.
mirotnc3
A l’entreacte, a qui se li va ocórrer mirar el mòbil (servidor) va saber que Quim Torra seria President de la Generalitat. Doncs ok, bon tiu el Quim; i algun comentari entre les persones que érem; un uatzap de felicitació i suport personal… i tornem a entrar per viure la segona part. Havíem estat molt bé aïllats de l’actualitat més immediata, i volíem tornar a estar-hi.
Un cop comentada la primera part, de la que no va tenir ni un sol moment d’aclucada d’ulls o de son que sembla que entri quan la cosa és avorrida (mira que eren dies llargs d’activitat i cansament…), en aquest cas, dons, ni una insinuació, tornem-hi amb moltes ganes a la segona. I segueix. I no desvetllo el què passa, perquè hi heu d’anar!
I s’acaba. I reflexiones. D’aquelles experiències que et sembla profitosa, i que tens ganes que tant de bo tothom pugui veure aquesta obra. A part de per viure-la, per explorar amb el què vius. Per reflexionar d’aquest temps salvatge al que estem sotmesos.
El més bonic de tot, però, va ser un cop acabada l’obra, a fora. Enmig de la gent i de les converses post-obra, amb personatges coneguts de la faràndula del país per allà, apareix Josep Maria Miró i tothom el vol abraçar. Ell, però, tenia una idea imparable al cap: trobar el seu pare i la seva mare per abraçar-los a ells. Un gest per arrodonir una nit preciosa al Teatre Nacional de Catalunya. Aneu-hi.
PD: Aprofito, també, per deixar-vos alguns enllaços que val la pena:

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*