Deixeu votar a la bruixa!

Aquest cap de setmana s’ha celebrat una nova edició de la Fes-ta Bruixa i la Fira de les Bruixes a Sant Feliu Sasserra (repasseu la interessant web). El resum és que, a percepció meva, tot molt bé! Bé, el concert de les Oques Grasses vaig ser un dels molts damnificats que ens vam haver de quedar fora perquè l’aforament s’havia completat; símbol inequívoc, això sí, de l’èxit de l’esdeveniment.

En fi, cal des de sempre destacar el què significa això pels sasserrencs i sasserrenques que fan possible tot plegat. Totes les setmanes de preparació i dedicació, per a fer realitat una jornada completa que posa èmfasi en un element molt important de la història de la nostra comarca: la bruixeria.

Així les coses, el dia 1 a la representació de la tarda hi vaig anar amb els meus nebots (5 i 7 anys), i estava convençut que no aguantaríem totes les escenes. Doncs estava ben equivocat… vam aguantar el judici i fins que van penjar la bruixa Graciana al Serrat de les Forques amb l’absoluta atenció dels meus acompanyants. I vam patir, i cridar fins al final que era innocent, que no mereixia la mort. Als nens els vaig haver d’explicar que tot això era només una representació. Ah, i els paral·lelismes amb la pradenca Bruixa Napa van ser constants.

Just abans de ser penjada, la bruixa va dir les seves últimes paraules dirigint-se als que la condemnaven a mort, i en destaco: “Què us importa la dignitat? Teniu els calers i el poder, tan us fan els altres!”. I durant aquest discurs, una veu del públic va esclatar “Deixeu-la votar!” i va arrencar aplaudiments. Algú va interpretar-ho com a falta de respecte als artistes, potser sí, però va ser una crua barreja d’inquisició i actualitat. Igual que un comentari trobat a twitter, que deia que “el Sr. Tarragó té un compte corrent a Suïssa”.

Història i actualitat. Actualitat i història. I llarga vida a la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra!

* Clicant aquí, galeria de fotos de LaRella.

* A continuació, algunes fotografies fetes per jo mateix…

IMG_7142

El Joan Ramon Soler i el Pep Pujol, feinejant mentre a la Plaça les bruixes feien el samaniat.

IMG_7172

 

A sobre: Jordi Serra, alcalde de Roda de Ter; Teresa Jordà, diputada al Congrés de Madrid; i Dionís Guiteras, alcalde de Moià; de visita a la Fira. A sota: imatges del judici.

Processed with Moldiv

 

IMG_7218

IMG_7210

 

 

4 comentaris

  1. A mi el que em va semblar va ser una mesquina falta de respecta per a tots els actors i tècnics (voluntaris) que durant setmanes estaven preparant la Fira de les Bruixes, començant per l’actriu protagonista fins a últim figurant que estava allà al Serrat de les Forques.

    En el teatre de carrer el púbic també te un paper i per tant està mes que be que participin cridant: “Es bruixa” o “Deixeu-la, es innocent” (coses relacionades amb l’espectacle).

    A mi el que hem sap mes greu no es la persona que va dir el comentari, (s’entén que es una persona que no freqüenta teatres ni actes culturals…) sinó els riures i aplaudiments que es van despendre de la gent.

    Ha veure gent: Aplaudien el dret a decidir? Aplaudien el 9-N? Aplaudien les injustícies? Ja us ho dic jo: No… Aplaudien al “notes” que va fer la broma… Perquè ja us dic jo que no era una reivindicació seriosa ni ferma, simplement era una broma per fer-se veure (i que va aconseguir notablement, això no en dubto ni un segon).

    Si el “deixeu-la votar” hagués anat lligat amb l’espectacle ho respectaria i ho entendria… però utilitzar aquesta frase d’aquesta manera em sembla lamentable.

    Jo sóc independentista i estic favor de que els pobles puguin decidir el seu futur, però davant de tot tinc un respecte per un grup de gent, que ha part de fer teatre i per si algú no sap, estan reivindicant la mort de sis dones innocents a mans del mal govern.

    Salut, humor (quan toca), i respecte, que es gratis, portàtil, i no ocupa.

  2. Gràcies pel comentari “Martí de la Taverna”!

    En el meu escrit ja reconec que pot ser interpretat una falta de respecte, i llegint la teva aportació ho veig més clar. Ara bé, és un fet constatable que el lligam entre història i actualitat es va donar espontàniament allà, en aquesta escena.

    Trobo prou normal que la gent reaccionés amb aplaudiments (jo no vaig aplaudir, em vaig dedicar a explicar als meus nebots què havia passat…), i reconec que això va trencar la màgia del moment. Bé, una anècdota més, aquesta també per a la història.

  3. Estic totalment d’acord amb en “Martí de la taverna”.
    La falta de respecte que va mostrar aquesta persona al cridar durant la representació consignes que res tenien a veure amb l’obra que durant setmanes s’havia estat preparant, em fa pensar que l’individu resta lluny de l’empatia pel col·lectiu.

    He de dir que a l’acabar l’acte aquest home , lluny d’adonar-se que havia fet parar l’actriu esperant que acabéssin els aplaudiments que havia fet arrancar, trencant, així, el fil del seu discurs just en el moment més delicat de l’obra i en el que ella ha d’estar emocionalment més conectada; sense tenir en compte això, deia, va venir tot ofanós a dir que havia estat ell qui havia cridat la consigna. Trist, em va semblar molt trist…

    En fi, els éssers humans, a vegades, tenim tanta necessitat de cridar l’atenció, que enlloc de fer teatre esperant els aplaudiments del públic al finalitzar la representació, ens fem els valents en l’anonimat de les multituds i ens sentim amples i satisfets d’haver estat protagonistes, encara que sigui esguerrant l’art dels altres.

    Sortir a escena davant de milers de persones requereix tenir molt valor, i si no et dediques a aquesta feina en el teu dia a dia, encara molt més.

    Tan sols espero que anem aprenent tots plegats de sortides de to com aquestes. Vagi a votar, senyor, i tant! Tan de bo poguem decidir sempre el camí que volem seguir, però tinguem la decència de no posar pedres a la via dels altres.

    Gràcies.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*