Despullats a l’escenari

La meva relació amb S&S -Sangrà i Segura, Segura i Sangrà- comença rebent un correu electrònic enigmàtic i acaba en una pista com si et trobessis en una autèntica discoteca.

I és que m’arriba via correu electrònic d’un dels protagonistes, l’actor (i més!) Jaume Sangrà, la notícia que representarà en dues ocasions una nova proposta. Li faig saber això, que el trobo enigmàtic, i tenim un petit diàleg. Ho apunto a l’agenda, amb l’absoluta certesa que faré el possible per anar-hi i poder viure-ho.

IMG_6086-1

Dies després, ja és el dia D. Té lloc a l’Institut del Teatre on sempre he valorat el laboratori que acull com a especial i, com sempre, abans d’entrar a l’espai escènic ens esperem tots a l’entrada, on ens fan una explicació i entrem junts, escales amunt. Hi ha coneguts, pradencs que no ens volem perdre el que fa el nostre compatriota. Ja d’entrada, ens enorgulleix saber-li, ens fa orgullosos veure-li.

I comença. Segura està fent estiraments, allò ja és part de l’espectacle. Amb collarí posat. I comencem al revés, com aquell acudit “voleu que us expliqui un acudit al revés? Doncs comença a riure!”. Igual, llargs aplaudiments pels dos.

I comença, i expliquen. I dansen. I es mouen. Són molt expressius. El que et capta l’atenció, és a dir tot plegat és la principal de l’espectacle, per mi. I vivències, i experiències. I la mare, i el pare, i el poble, i les relacions amoroses, i les parelles. I elements. I alegries, i tristors. I danses. I moviment corporal. Ens descobreixen intimitats. Es despullen.

I el Jaume es despulla literalment. Una imatge potent, d’esquena, enfilat a l’escala (que ben aprofitat l’espai en tota l’obra!), jugant amb llums que li dibuixen un perfil artístic i una bona fotografia per veure. El nu es complet, d’esquena; i baixa, i es gira. I parla. I el silenci és absolut. L’atenció és total, de tots.

I entremig, moment encara més especial amb l’aparició a l’escenari del Subirats, pradenc, que ens va cantar, a soles i a capel·la, davant l’emoció del seu fill i esposa. Ho va fer després que els protagonistes sol·licitessin la participació del públic, i interaccionessin un cop més amb tots nosaltres. I és que va ser tot plegat molt proper.

Ah, i el final! No ens deixem el final! Segur que no oblidarem. Un final amb el fil conductor al mig de la pista: un pastís de xocolata que va ser elaborat durant l’estona. Finalment, doncs, posat sobre una taula al mig de l’escenari, aquest ara ja reconvertit en pista de ball (mireu el vídeo que vaig penjar a l’Instagram), Sangrà i Segura ens van anar convidant a sortir a ballar. Una discoteca perfecta per a celebrar que l’obra va valdre la pena. I que els artistes, són artistassos. I que ens ho vam passar de collons.

 

IMG_6094 IMG_6096

* Enllaç a Mel Atòmica, que també va escriure sobre S&S.

1 comentari

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*