el 2010 amb els meus ulls: ens fem grans

L’últim dia de l’any faig l’últim post referent aquest 2010 (tal com he fet els anteriors dies). I deixo temes per comentar -com el de l’esport, o la política internacional, o l’activitat d’entitats locals, per posar exemples-. Però dedico aquest últim a escriure sobre el terreny més personal.

Un any important, un any de canvis, un any apassionant. El més important de tot és que hi ha hagut molts moments bons al costat de la família i els amics i amigues que estimo. Permeteu-m’ho, però ho havia de dir ;) . I estic profundament agrait als que quan ha fet falta, els he trobat. (segueix…)


A més, un seguit de successos a nivells diferents que han fet d’aquest 2010 un any que em permet, i m’ha ajudat, a fer-me gran. M’ha permès créixer en experiència. He viscut el procés d’emancipació personal, he assumit el repte de liderar Esquerra Republicana de Catalunya al meu municipi (amb tot el què això significa), a la feina hem obert un nou espai per a treballar-hi i donar millor servei, hem viscut un any complet amb els gegants, he obert aquest nou bloc, he participat tant com he pogut d’activitats diverses. He fet moltes coses, de fet però, com tothom. 

Una tarda d’un dia a la setmana, l’he dedicat i la dedico feliç i orgullosament a l’Hug i la Iraida, els meus nebots que tant de vida ens omplen. Amb ells, el món es para i la intensitat de cada moment es multiplica. El gran canvi és que l’any 2009 la tarda la passàvem amb la Iraida, i aquest any hi hem incorporat el seu germà. Donar-los un iogurt, per exemple, ara una cullerada per un, ara per l’altra, no es pot explicar amb paraules.

A tall negatiu, he vist més o menys de prop un any amb vàries males notícies per diferents famílies del poble. Malalties d’aquestes injustes, accidents maleïts que han fet perdre vides o provocat un parèntesis a altres. Com el cas del Carles, que ha marcat aquest últim tram d’any, però amb el convenciment que mica en mica, podrà recuperar la normalitat (s’ho mereix!).

Hem viscut sortides arreu del país amb els gegants, amb reunions i actes de les JERC, el complet viatge a Menorca o l’inoblidable sortida a Euskadi. També esmorzars, dinars, sopars… (això del menjar sí que m’agrada!) al voltant de taules (i altres suports!) amb autèntiques xerrades i reflexions.

I com no, doncs, vull fer un reconeixament als meus amics i amigues que, un any més, m’han aguantat, hem compartit, hem rigut, xerrat, plorat. Alguns amb més profunditat que altres (evidentment) però sempre amb molta estimació. Molta.

Per últim, desitjar-vos molt i molt bon any 2011 i agrair-vos que llegiu aquestes línies. Per correu electrònic he enviat una felicitació de bon any mitjançant una cançó, us la deixo aquí, és per a simbolitzar que jo, només us vull fer la vida millor.

2 comentaris

  1. Molt bona crònica, sí senyor!
    Un gran i emotiu resum ple de sentiment, esperança i, sobretot, bon rotllo.
    M’ha encantat!
    Una bona manera de finalitzar aquest 2010.
    Que tots els desitjos, esperances i projectes es facin realitat el 2011. Una abraçada,
    Yolanda.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*