el 2010 amb els meus ulls: independentisme creixent (?)

Avui tractaré el tema de la política al Principat de Catalunya. Evidentment, i per les notícies que hi ha fresques de final d’any, el que més cal destacar d’aquest 2010 és l’adéu al govern catalanista i d’esquerres protagonitzat per PSC+ERC+ICV, i el retorn dels de sempre, de Convergència i Unió.

Abans de tractar això, però, cal dir que l’independentisme semblava creixent. Ja avanço que, malgrat el Parlament de Catalunya hagi viscut un retrocés de representació teòrica de partits independentistes, continuo pensant que som més independentistes que no pas 7 anys enrere. Ho penso jo, i les dades ho certifiquen. I aquest 2010 n’hem tingut mostres evidents, com diferents consultes independentistes arreu del territori, la històrica manifestació del 10 de juliol, la gravació del lipdub per la independència, el sorgiment d’articles i llibres i, sobretot, la posada de la INDEPENDÈNCIA al centre del debat polític. I és que ja sigui per bé o per mal, tots els partits polítics n’han parlat, i l’anomenada societat civil l’ha viscuda més que mai. (hi ha més…)

Políticament doncs, ha estat un 2010 marcat per això, pel debat entorn la independència, per les eleccions al Parlament de Catalunya i, a més, jo hi afegiria pel tema de la immigració.

Les eleccions al Parlament han portat el canvi de govern, però un canvi de govern que per a mi suposa el retorn a una determinada de fer que em sona a caduca. De totes maneres, sóc d’aquells que penso que cal donar marge de maniobra, cal esperar-ne resultats, i que cal estar al costat del govern del país per fer-lo avançar. Perquè malgrat a la Generalitat governi un partit polític amb el qual no comparteixo molts dels seus postulats, això no m’impedeix entendre-m’hi, ni treballar-hi colze a colze com crec que s’ha de fer pels nostres municipis, les nostres comarques, el nostre país i, sobretot, la nostra gent.

El que em fa un cert respecte és la sensació (potser només és això) que una de les prioritats del govern sigui apaivagar l’independentisme amb l’argument que el què cal ara és sortir de la crisi, calmar els ànims, etc. Per altra banda sí és cert que dins CiU l’independentisme ha crescut, i té llocs de responsabilitat grans, de forma que espero que aquests s’imposin. I és que de la mà d’Espanya, ho tenim magre.

Sobre la immigració, penso que massa sovint s’ha frivolitzat sobre aquest tema i s’ha fet servir electoralment aquest argument per assolir quotes de protagonisme o poder simplement perquè és un tema morbós. Penso que s’ha d’afrontar, tractar i debatre, però de forma serena i, sobretot, responsable. Aquest 2010 ha estat protagonista (padrons, burques, papers, etc), segurament més que anys anteriors, i esperem que no sigui objecte de debats estèrils ni demagògs en properes ocasions. I és que estem parlant de persones!

Així doncs, de forma molt sintetitzada, és aquest l’any polític que, amb els meus ulls, he viscut el 2010. Si voleu que afegeixi quelcom, només ho heu de demanar.


2 comentaris

  1. demano: En el primer paràgraf defenses que s’hauria d’haver reeditat el tripartit, o que hauria d’haver pactat Erc amb “els de sempre”? Si es lo primer, deus ser l¡únic en defensar-ho…

  2. Doncs en el primer paràgraf no es defensa ni una cosa ni l’altra. Simplement es descriu el canvi de govern viscut.

    Merci pel comentari! ;)

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*