En relació a la inauguració de l’Eix Transversal: Carta al President i al Conseller

Benvolguts President Artur Mas i Conseller Santi Vila,

Em dirigeixo a vosaltres per a fer-vos arribar amb aquesta carta oberta unes consideracions respecte a l’acte que teniu intenció de portar a terme demà divendres dia 4 de gener a la recent desdoblada carretera C-25, coneguda com a Eix Transversal.

I vaig al gra. No em sembla que sigui digne ni adient poder realitzar un acte com el que es planteja. Encara que es digui, tal com feia per exemple mitjançant tuiter el fins fa uns dies Conseller Lluís Recoder, que serà un “acte auster de posada en servei”, jo crec que no calen eufemismes, i és que això que voleu fer demà és una inauguració. I intento entendre-ho, però em permeteu que no ho comparteixi i que, a més, discrepi.

Els motius pels quals em sembla totalment fora de lloc un acte així són molt evidents, però passen principalment per les persones que malauradament no podran passar MAI MÉS per aquesta carretera, i pels que hi han perdut familiars, amics, coneguts… i pels que hi han deixat la seva mobilitat, etc. Queda dur dit així, però és la pura realitat. Aquestes desgràcies han succeït en alguns casos per la imprudència dels conductors -potser sí- però també en molts d’ells a conseqüència de la inseguretat de la via o de les mateixes obres que s’hi han realitzat durant tot aquest temps.

A més, hi afegeixo motius econòmics, o millor dit, del mètode mitjançant el qual es pagarà aquest desdoblement, a través del mètode de peatge a l’ombra que ens hipoteca. Podem sumar-hi també la mateixa falta de planificació a l’hora de construir l’Eix quan es va decidir només fer-lo d’un sol carril, significant això una falta greu de planificació (interessada, potser) de la qual l’administració ha de respondre.

Aquesta carta és doncs per a demanar-vos que, ara que encara hi sou a temps, si teniu ganes de visitar la via tal com sembla -i hi teniu tot el dret-, convertiu aquesta inauguració en un acte d’homenatge a tots els que hi han patit quelcom i en una acció pública de petició de disculpes a les víctimes que ja mai hi podran passar, o que ho hauran de fer amb una cadira de rodes al maleter. A mi em sembla que no seria tan cínic, perquè no cal fer veure que es tracta de la inauguració d’una obra excel·lent on tot s’ha fet com tocava.

Així, jo hauria preferit que es retiressin els cons que hi han col·locats i que amb normalitat els automòbils fessin servir el necessari desdoblement. Al no ser així, em sento amb la obligació moral de mostrar la meva opinió i fer-vos-la arribar, a més d’estar-ne plenament convençut de fer-ho.

Salutacions,

Isaac Peraire Soler – isaacperaire@gmail.com – Prats de Lluçanès

8 comentaris

  1. Completament d’acord amb aquest món de mones, Isaac. Món d’imatges, de timbals i trompetes. Del que no es fa ressó, no existeix. I així anem.

  2. Abans de llegir el teu article estava pensant el mateix que tu. Ja fa molts anys d’aquella inauguració en què es va dir que l’Eix es faria petit de seguida (premeditat?). I això de mantenir els cons durant setmanes quan ja està acabat? Vergonya política, esperem que amb la independència la “mafia” catalana vagi desapeguent del mapa. Volem gent jove a l’executiu, el savoir faire del juràssic ens ofega com a poble.

  3. Estic d’acord amb tu, Isaac. En aquest tema (com en d’altres) les coses no s’han fet ni bé ni quan tocava. Encara recordo les múltiples inauguracions parcials de la primera etapa de l’Eix. Si afegim que, malauradament en aquest cas, hi ha hagut víctimes i que el sistema de finançament de l’obra és opac, llarg i car, més valdria treure els cons d’una vegada i fer un silenci discret i humil per arribar a concloure una cosa que sembla òbvia: així, mai més. Gràcies per la teva reflexió, oportuna i adequada. Bon any tinguis.

  4. Estic relativament d’acord amb tu i m’explico:
    Construcció d’un carril:
    Si bé es cert que l’Eix es va dissenyar al 1931 amb un recorregut similar, quan es va fer nomès es va fer com a carretera per un motiu principal: Diners. El moment de la construcció (comprova-ho tu mateix) va ser coincident amb la designació de Barcelona com a JJOO i el govern del moment (no els vaig votar mai) va haver de prendre una decisió i al final va ser fer-la (l’altre opció era no fer res, i jo havia anat de Vic a Platja d’Aro per la carretera vella…) tal com va quedar.
    Accidents:
    Per un altre costat, comentar-te que si bé sempre ha estat una carretera perillosa, no ho es tant a 80 Qm/h. Si busques, veuras que la majoria d’accidents o bé han estat per avançaments perillossos o bé per excés de velocitat fent aquesta maniobra o en una circulació normal. Amb aixó ni culpo ni disculpo.
    No em negaràs que en el seu moment va ser un pas endavant important. Sobre el tema del finançament, si tens raó. Però si no fos pel peatge a l’ombra, no tindriem autovía de Centelles a Vic (acabaria a Vic), no hi hauria desdoblament de l’eix transversal ni tampoc túnel de Bracons… llavors reclamarien millors infraestructures. Si bé es cert que en 10 anys la inversió incial Cedinsa (més o menys) la té pagada, sempre s’ha de mirar que val el manteniment d’aquest tipus de via. No és la millor manera de construïr, però pensem com estariem.
    Cons:
    L’exconseller va donar els motius en diversos twits, deia que si bé estava acabada la infraestructura, s’estaven comprovant tots els sistemes en els túnels… bé, potser podrien haver tret els cons en llocs com a la Plana de Vic. Aquí tota la raó.
    Salut i una abraçada!

  5. Acollonant!
    Però s’ho llegirà?
    Hauries d”enviar la carta a la premsa Isaac(9nou,periodico,país,vanguardia,ara..)

  6. Resposta a Jordi.
    Jo he treballat a l’Eix i també a la C-17 fent d’operador de control de trànsit durant alguns anys.
    Les estadístiques diuen que a la C-25 hi havia pocs accidents, concretament un 56% més a la C-17. Però curiosament, hi havia el doble de morts a la C-25 que a la C-17. Les conclusions nostres, i de tècnics, no era que la velocitat fos un motiu d’alta sinistralitat. (Jo crec que no hi té tant a veure com ens volen fer creure). El motiu era (i aquí si que et dono la raó en part, per algun avançament) que els accidents de la C-17 mai eren frontals (tot i que la velocitat real era més gran) i si ho eren a la C-25. A més a més, molts d’aquests accidents van ser causats per distraccions i invasions de carril inexplicables (per avançament, ara no et puc dir el nombre perquè m’equivocaria, però eren inferiors al 50%). N’estic segur que ara que es podrà anar a 120km/h hi haurà possiblement més accidents, però en principi hi ha d’haver menys accidents mortals. Bé, espero i desitjo que així sigui.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*