ens emancipem grans

Ahir vaig sentir per ràdio que de mitjana els catalans ens emancipem als 31,9 anys. Espero poder trobar la font concreta d’on surt aquesta dada (si en teniu constància, ja m’ho fareu saber. I quan la trobi, la publicaré) però de per si, ja fa obrir els ulls. Fa pensar. Fa aturar i ha de fer valorar moltes coses. I també hem de buscar on són les causes d’això.

És evident que és tema de grans reportatges i potents estudis, però sí que des de la nostra posició ens podem formular algunes qüestions entorn dels següents conceptes:

Alt preu de l’habitatge (lloguer? compra?). Precarietat dels contractes laborals. Inexistència de treball. Inseguretat. Poca emprenedoria. No estem disposats a assumir riscos. Crisi econòmica. Canvis culturals, de models i de valors.

Què més? I què podem fer per evitar aquesta tendència a l’alça? Però… s’ha de canviar? O ja ens va bé que ens emancipem “grans”?

*A la foto, una escena de Porca Misèria.

1 comentari

  1. Hola Isaac,
    no sé si es realment la font de la notícia de la radio però a la pàgina de la Generalitat he trobat les següents dades que s’ajusten bastant a les que comentes en aquest post:
    “El 58,2% dels joves catalans de 20 a 34 anys resideix a la llar familiar d’origen, és a dir, no està emancipat.
    La mitjana d’edat d’aquests joves no emancipats és de 24,8 anys, L’edat mitjana d’aquests joves
    emancipats és de 29,8 anys, i el 76,5% viu amb el cònjuge o la parella.”

    Font: http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/12habitatgecap9.pdf

    Aquest nou article, com sempre, genial!

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*