Francesc Casademont, en la memòria

El facebook informava que ahir, 9 de febrer del 2016, el Francesc Casademont de Sobremunt hauria complert 68 anys. Sense voler dir-ne massa res, des que vaig saber que havia mort volia escriure’n alguna cosa, i així ho faig; per justícia, per honor, pel record.

Aquell 19 de desembre del 2015 estàvem vivint el Poema de Nadal (maquíssim) i el posterior concert dels Lluçaveus (preciós) a l’església de Lluçà. El Francesc ja no hi era, i li vaig trobar a faltar. Però bé, allò que penses que falta de la mateixa manera que pot faltar un altre cantador per motius que poden ser múltiples. Però no, el Francesc s’estava morint i no en teníem ni idea, almenys jo.

Uns dies abans a Cardona, un excel·lent concert que els Lluçaveus van compartir amb la Coral Cardonina (quina sort haver-lo viscut) a l’acabar hi havia un berenar a costa de pa amb tomàquet i embotits, pels cantaires. L’alcalde cardoní, l’amic Ferran Estruch, i jo ens hi vam colar per parlar amb els protagonistes.  Entre ells, el Francesc. Em vaig acostar a ell per saludar-lo. Al dirigir-m’hi pel nom i cognom es va estranyar: “em coneixes?” i jo em vaig estranyar de la pregunta. Pensant que clar que el coneixia! La rella me l’havia fet conèixer, els Lluçaveus me l’havien consolidat, i en diferents mogudes se’l veia. Cert és que potser és l’única vegada que vam parlar de prop.

El Francesc va aprofitar la conversa per “apretar-me” en temes comarcals del Lluçanès i nacionals. Tots dos actius, calents, actuals.

Treballem i treballarem també per culminar això que el Francesc va “apretar”. Seguirem escoltant els Lluçaveus i la seva evolució. I recordarem persones que, com ell, amb la seva riquesa enriqueixen la comarca.

francesccasademont

1 comentari

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*