i quan recordem l’Institut…

10 anys després d’haver acabat 4t d’ESO. 14 anys després d’haver començat 1r. Érem molta colla, però sempre es troba a faltar els que no van poder venir, o els que ja no havíem trobat. Crec que des del dia que ens vam “separar”, vam dir que faríem un sopar.

És evident que l’eclosió de les tecnologies de la informació i la comunicació ens apropa més a tots (amb el facebook hi hem guanyat). Però el contacte carnal, és insubstituïble. La fortalesa d’una mirada estreta i forta, la intensitat d’una abraçada còmplice. Això no té preu.

Recordar una etapa immensa de la nostra vida és genial. Ho anem fent dia rere altre, sí, perquè hi ha situacions que t’ho recorden, és on havies passat mitja vida (perquè ara ja no…). Però quan ho concentres en un sopar, l’element es fa més intens. Repàs d’anècdotes, d’històries. Imprescindible repàs de professors (inclòs un emocionat record per a l’Isidre). Ens posem al dia de com va, de què fem. Treballant, estudiant, a l’atur, portant una família, etc.

L’endemà ho pensava. Avui, també. Aquell sopar, va estar molt bé. Hi tornarem. Una abraçada a tots!!!!

4 comentaris

  1. Isaac, va ser un gran retrovament, s’ha de repetir més d’hora que tard!
    Gràcies per l’escrit i com t’ho has dit, el sopar de dissabte no té preu!!
    Seguiu així amics!

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*