Joan Manuel Tresserras i Eva Piquer

En sóc lector assidu, i de no fa pas poc temps. Pel registre que fan servir, la lucidesa amb que s’expressen, amb contundència i alhora lleugeresa escrita que cada sentència t’entra bé. Sempre diferents àmbits, registres i estils, i de gran interès els dos. Ahir abans d’anar a dormir vaig llegir els seus articles d’avui (el twitter avança esdeveniments…); avui de llevada hi he tornat. I us els enllaço, us els recomano.

Moment excepcional, acció immediata“, de Joan M. Tresserras (llegiu-lo aquí). Amb frases com “Si fóssim més capaços d’adonar-nos del caràcter de cada moment, de quan som realment davant d’un fet o d’una situació que ens marcarà la vida i que sempre més recordarem, faríem actuacions millors.” O aquesta “En un futur pròxim recordarem aquests dies, segur, com uns dies decisius que sempre vam saber que ho serien. I també recordarem què va fer cadascú; com hi vam participar; com vam contribuir a empènyer i a fer possible un determinat desenllaç.”

Carta a un amic apolític“, d’Eva Piquer (llegiu-lo aquí). Escrivint coses com “Explica Laura Mintegi que li ha cridat l’atenció l’abisme que hi ha entre els militants ben informats i els ciutadans passius, que passen de la política però voten igualment.” O com: “I justament perquè només crec en aquesta vida, no em puc ni em vull desentendre dels qui decideixen com funcionem socialment. Perquè ens hi va l’única vida que tenim.”

Doncs això, unes lectures recomanades. Si teniu problemes per accedir-hi, només heu de fer que comentar-m’ho. I com una campanya dirigida pel mateix Tresserras dèia: LLEGIR ENS FA MÉS LLIURES.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*