La distància es fa més curta

Un dia em vaig quedar amb una apreciació que dèia que al setembre els nens i nenes abans tenien ganes de tornar-se a trobar per saber com els havia anat l’estiu, explicar-se les vacances, etc. L’aportació continuava dient que en l’actualitat ja no existia aquesta il·lusió d’arribar al setembre per retrobar-se i explicar-se les històries. I és que ara via facebook i aplicacions vàries del mòbil ja estan permanentment explicant-se les coses.

És ben cert que la distància es fa curta quan pel mig hi ha eines que la superen. És un tòpic dir que la comunicació ha avançat tant que ens fa a tots molt més propers. També penso que a vegades ens fa més llunyans… o és que no us heu trobat en una conversa en una taula i alguns amb el mòbil allunyats mentalment de la mateixa taula?

És un fenòmen que passa a una bona part de la població (accentuat encara més en el sector jove, en el que encara m’hi incloc…tot i que per poc temps…). I evidentment, succeeix amb pradencs que escampats arreu, que estudien, viuen i/o treballen o fan vàries coses lluny d’aquí, o que fins i tot estan al mateix poble i que no coincidim gaire ens sentim més propers que mai gràcies a aquestes eines.

Gràcies a mòbils i les tecnologies de la informació, per exemple, tenim la possibilitat de gaudir d’un grup de WhatsApp (o més!), que ens permet comentar de forma sovintejada. I en casos concrets ens pot aportar informació interessant i permanent. Concretant en un cas que em ve al cap, per exemple, gràcies al aquesta aplicació coneixem que un amic té un professor universitari amb diverses inquietuds i professions; que li costa saber les notes (i que mitjançant twitter l’ajudem a aconseguir-les). Alhora, coneixem alguns dels resultats acadèmics (tot apunta que només publica els resultats que li són positius, però bé, ja és molt). Sabem que li agrada cuidar-se el cos -quan hi pensa- menjant de tan en tan verduretes i anant a córrer per llocs insospitats de la metròpoli barcelonina. Sabem que es lleva ben d’hora i engega un canal determinat per estar al cas de l’actualitat, atret per la passió que transmet la persona emissora de les notícies. Interpretem que dilluns al vespre està al cas de quina n’apareix en algun serial televisiu. I podem intuir que li encanta arribar al divendres i imaginar-se davant d’un cap de setmana en que el retrobament serà carnal i, si pot ser, acompanyat d’algun líquid.

Ell, com d’altres, com nosaltres vaja, està content de formar part d’un grup al WhatsApp que ret honor al seu nom i a aspiracions seves. Ell, com nosaltres, està content de mencionar-nos al twitter per explicar diferents coses (algunes d’interessants, altres d’encara més interessants). Ell, com molts actualment, estem permanentment connectats amb l’entorn, així la distància es fa més curta. I a més, fa il·lusió tornar-se a trobar de viva sang amb tota aquesta gent que gràcies a totes aquestes possibilitats hem estat a prop, és a dir, per fer servir la història amb la que he començat, el setembre pot ser igualment il·lusionant havent tingut contacte permanent durant l’estiu.

Doncs vinga, ens seguim?

2 comentaris

  1. Hola Isaac,

    em sembla que feia molt temps que no comentava res per aquí, però avui n’he tingut ganes. Les noves tecnologies (que, de fet, ja no són tan noves) estan molt bé, ens permeten estar més connectats des de qualsevol lloc del món i ens podem comunicar de maneres que fa alguns anys eren impensables. Però, personalment, crec que se’n fa un gra massa.

    Jo recentment m’he fet twitter (ja sé que vaig de tard) i està bé per la immediatesa i per estar informat del què passa al món, per conèixer diferents opinions, …, però per les relacions personals ho trobo un pèl absurd, perquè quan arriba el divendres o el setembre, les persones que fa dies que no veus, segons quin ús facis de les xarxes socials, ja ho saben tot de tu: no pots parlar de la sèrie, ni de les notes (bé, de les dolentes sí :))… Això evidentment, si comparteixes tota la teva vida a les xarxes socials i als grups de WhatsApp – un fenomen molt interessant i digne d’estudi.

    Bé, ens anem llegint, per aquí, Twitter, Facebook i el que faci falta!

    Esther

  2. Ei Esther!

    Gràcies per llegir i, sobretot, pel teu missatge! Comparteixo majoritàriament el que dius. Penso fermanent que de les tecnologies de la informació i la comunicació (sí, ja podem deixar de dir-ne noves tecnologies) n’hem d’extreure i ressaltar el cantó positiu. Que en podem treure moltes coses.

    Vinga, com també dius, ens anem llegint per aquí, pel twitter, pel facebook i el que faci falta!

    Salut!!

    Isaac

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*