L’emoció de Sant Fèlix…des de Prats

Tots sentim molt la nostra diada, la gran diada del poble. A Prats de Lluçanès són indescriptibles els moments de ballar la Trencadansa a la Plaça Vella en què el tradicional fred es barreja amb l’escalfor interior de la dansa; o els salts al compàs del Contrapàs en els successius cops que es balla a la Plaça Vella i la Plaça Nova. Això, moments emotius indescriptibles.

Enguany, circumstàncies diverses van fer que enmig d’un punt del Camí de Cavalls a Menorca un parell d’emocionats companys de caminada cantaven els Goigs (després del debat de si en podíem dir així o “goigjos“) a Sant Fèlix, patró de Vilafranca del Penedès. Era evident que la seva emoció cantant-los no era la mateixa que la meva escoltant-los, però intentava posar-me a la seva pell i m’ho imaginava; la gran diferència entre ells i jo no era si entenem més o menys d’himnes, cançons o goigs, era que ells són d’allà i jo no.

Això i les posteriors explicacions de les parts que componen el Sant Fèlix tradicional, també amb esquetxos de la nostra acollidora menorquina que va tenir el goig de viure-ho en alguna ocasió, a més de sumar-hi que vaig poder seguir la principal jornada castellera a través de la xarxa de televisions locals (gràcies!), m’han possibilitat copsar tota la immensa emoció que envolta el Sant Fèlix vilafranquí. I això sense haver tingut possibilitat de posar-hi els peus.

La jornada castellera mereix menció a banda. Prats i el Lluçanès no és terra de castells, dels castells humans vull dir. Un amic dels Castellers de Vilafranca (els verds) em va impregnar de la seva passió amb les explicacions de tot el què fan; l’endemà de la diada la visita d’un altre amic, ara de la Colla Joves Xiquets de Valls que es va perdre pel Lluçanès, em va transmetre l’emoció posterior. Aquella Plaça de la Vila de Vilafranca en termes de fe seria un temple. La reacció de qui l’omplia cada cop que s’assolien èxits (o el punt de frustració al quedar-se a punt de fer-ho) es transmetia des de la llunyania pradenca, això sí, sumat també de la professionalitat i passió de qui feia la narració de l’aixecament de les estructures humanes representatives de l’esforç i pinya dels catalans.

I per acabar, el WhatsApp definitiu: “és una festa que qui la viu realment, hi pensa tota la setmana després. Sento gralles i goigs al meu cap”. Doncs  això, indescriptible emoció de Sant Fèlix, des de Prats de Lluçanès estant.

 

* (a continuació, algunes imatges que el text suggereix…)

IMG_3009 IMG_3082 IMG_3838-1 IMG_3942-1

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*