l’evidència d’avançar en el temps…

I de sobte, arribes a la vida. No ho havies demanat, però de cop et trobes en aquest joc interessant de pujades i baixades.

A voltes, et sembla injusta i desagradable. Ho és, i molt. A vegades, et sembla fantàstica i genial. Ho és, i molt. És una macedònia que no et prepares tu. Te la porten i pots anar triant, pots anar arrambant la fruita que no t’agrada, pots degustar la que més et ve de gust. Si estàs de sort, te la pots preparar tu i així et serà més intensa. La sort, però, no ve sola, no la podem esperar, l’hem de treballar. Per altra banda i en alguns casos, t’has de menjar la peça que ha quedat arraconada i podrida, no hi ha més sortida. Un dia això, l’altre dia surt més bona. Nosaltres, tu, jo, hem d’anar treballant perquè la vida sigui millor, perquè la macedònia surti més bona, no només la teva, també la dels altres. Això sí que pot dependre de tu.

Davant l’evidència d’avançar en el temps, una evidència necessària i que m’agrada: empenta i optimisme, força i voluntat, passió i intensitat, franquesa i humiltat. Tot plegat, resultarà més just.

2 comentaris

  1. M’encanta la macedònia. Precisament per aquesta barreja de gustos i colors que junts (alguns millors que altres) formen un gust únic i, sense ser massa extremada, ni cridar massa l’atenció, deixa un bon paladar.
    De totes maneres, ja se sap, ens hem d’anar perfeccionant, com dius tu, i crear-ne de millors que les que hem provat. El pas del temps i dels anys és la clau per millorar-les.
    Bona comparació.

  2. M’agrada el teu article i el símil de la vida amb la boníssima macedònia. A partir d’ara a lluitar i esforçar-se per fer de la macedònia que ens ha estat donada, la barreja de fruites més bona del món; en un grup, en una societat, la fusió de gustos és la que aconsegueix fer un bon plat!
    Segueix així Isaac!!!
    Yolanda (Un petó d’en Gerard!)

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*