Manifestació massiva contra la reforma laboral. Detestant la violència (antisistema i dels Mossos).

Ahir vaig anar a la manifestació de Barcelona. Les xarxes socials van bullir tot el dia amb diferents informacions, impressions. I el debat va estar servit. La xarxa també està plena d’arguments sobre la Reforma (us deixo, per exemple, la d’ERC que és molt didàctica, o la d’Avalot. També, un enllaç que considera positiu el que aporta la reforma, per a què pugueu construir el propi discurs).

Em poso ara a descriure el que vaig viure ahir i aportar més elements de debat. Puntualment a Passeig de Gràcia multitud de persones, de col·lectius, entitats i organitzacions molt diverses vam aplegar-nos per a contestar les intencions del PP que compten amb la complicitat de CiU i que volen imposar la reforma laboral que abans he parlat breument. La manifestació va ser multitudinàra, com a molts indrets del país (notícia a Vilaweb), i totalment pacífica.

segueix…

Un cop vaig deixar la manifestació, caminant pel carrer Aragó de Barcelona, de sobte vaig veure a la cantonada del costat contenidors cremant. Igual que els centenars de vianants que passavem per allà, em vaig aturar per tirar una foto i veure què passava. Evidentment ho havien fet una colla d’energumens que ràpidament podies identificar-los, joves, no molts, amb la cara tapada (a estones). Van arribar els bombers. La mateix colla van posar-se a insultar-los i a no deixar fer la seva feina. Deplorable, lamentable, denunciable, trist. Això succeïa a molta velocitat. Al mateix temps, van sonar unes sirenes molt fortes (jo encara no sé distingir la dels bombers, ambulàncies i Mossos). Aquestes eren la dels Mossos. Els energumens evidentment les identifiquen més ràpid (ells sí que les coneixen) i van posar-se a córrer. Les furgonetes dels Antiavalots, a tota velocitat, van descarregar un pilot de Mossos que van començar a córrer també a darrere de tothom qui hi havia per davant i a disparar indiscriminadament, semblaven animals afamats, igualment energumens descontrolats. La realitat va superar la ficció. Jo, vaig agafar una senyora que debia tenir uns 70 anys que segons em va dir se n’anava a casa, i amagats darrere una caseta de l’ONCE, em va mirar i em va dir “esto es como en la guerra”. Automàticament, els aldarulls es van traslladar al carrer del costat, on la colla de ximples que van ser els primers a marxar (recordo que van ser els primers a detectar que veníen els Mossos), ja havien fet el mateix: destrosses a contenidors i mobiliari. I així, no sé fins quan va durar aquest lamentable espectacle, aquesta ona expansiva.

Per mi, és totalment denunciable l’acció violenta d’aquesta colla de joves descontrolats. Però les “forces de l’ordre” NO poden en absolut actuar d’aquesta manera, per respecte i justícia amb la resta de la població i perquè aconsegueixen totalment el contrari del que en teoria busquen. Que un antisistema actui amb violència és denunciable, que un Mosso respongui a cops de porra i de disparar indiscriminadament, és patètic i igualment denunciable. I de veritat que ahir van fer-ho tan malament com van saber.

Durant el dia van succeïr fets lamentables d’aquest tipus de gent, de persones que aprofiten l’excusa de la Vaga per destrossar, coaccionar, amenaçar. Però no podem caure en que això és la tònica general, en que una vaga vol dir això. Una vaga és i ha de ser un instrument pacífic i contundent.

Posar èmfasi en això vol dir desviar el focus d’atenció i això va molt bé a alguns. I és que mentrestant no parlem dels resultats de la Reforma, o no recordem per exemple els motius pels quals CiU va donar suport a aquesta reforma (El canvi de “cromos” amb l’indult pels empresonats pel cas Treball, pel malversació de fons públic, què se n’ha de dir?).

Val la pena plantar cara als discursos que estan preparats per a desautoritzar als que protesten pacíficament, als que tenen arguments. Creen discursos fàcils de vendre, fàcils d’aprendre, i mentrestant ens les van fotent. D’acord que, al meu entendre, el sistema sindical espanyol mereix d’una revisió o reestructuració, però és més necessària que mai una organització de treballadors que treballi per a no perdre els drets que tan els va costar aconseguir (fixeu-vos que ja no dic millorar-los), i si no, repasseu la història.

És imprescindible que es facin accions de protesta, que prenguem al carrer per a demostrar que tenim molt a dir-hi. La gent s’ha de sentir important i protagonista de la història que estem vivint, i ahir en va ser una resposta.

El diputat Joan Tardà ha fet un article al seu bloc, en destaco un petit fragment: “Potser val la pena de plantar cara al discurs feixista (sí, feixista) dissenyat per desprestigiar els sindicats de classe. D’igual manera, que ningú no hauria de caure en la hipocresia de creure que no són imprescindibles els piquets d’informació/pressió per fer possible una vaga general (repasseu-les totes, si més no, les dels darrers anys), bo i confonent o convertint quelcom estrictament instrumental en un debat filosòfic sobre la llibertat. El prescindible és la violència física contra les persones i l’atemptat contra els béns públics. Vandalisme gratuït, en definitiva, que genera anticossos en la societat i és fàcilment manipulat/manipulable per part de la reacció política o per part de la policia.

 

2 comentaris

  1. Hola Isaac.

    Jo crec que el tema dels drets dels treballadors és molt interessant però les esquerres (sóc antipolític al 100%) estan aprofitant que la classe obrera espanyola és molt àmplia en quan a nombre, per encendre i anar en contra de reformes de qualsevol color polític que els hi vagi en contra. No m’he llegit la reforma laboral però ser que es retallen els drets dels treballadors. És normal que a tothom a qui li treguin un dret que ha aconseguit s’emprenyi i protesti però, és necessari un canvi i ser que amb les teves idees no el defensaràs però m’agradaria que el tinguesis en compte.

    T’has preguntat mai perquè tots aquests treballadors que ahir van protestar no han pensat en obrir un negoci i aprofitar-se o, com a mínim deslligar-se de la nova regulació laboral?

    T’has preguntat mai qui ens treurà de la crisis? Les empreses (PIMES) o els treballadors? Vull deixar clar que estic en contra de l’explotació dels treballadors però no podem tractar-los com a nens petits malcriats.

    He arribat a la conclusió que estem davant una societat apalancada, “vaga”, i que prefereix lluitar per els seus drets com a treballador sense complir cap de les seves obligacions, cobrar un salari més baix, treballar més hores pel mateix salari o, simplement augmentar la seva productivitat. Si un treballador a l’empresa aporta uns beneficis de 400 euros al més és inviable que li paguin 600 i per tant se la de fer fora. Si no es fa, aquesta empresa perderà diners i potser els seus companys de feina també hi acabarant en un futur. L’altre alternativa i crec jo que la que aportaria un major benefici social és PENSAR, PLANEJAR, BUSCAR DEFICIÈNCIES DEL MERCAT i emprendre un negoci. El que passa que en la societat que vivim, les accions en majúscula no s’acostumen a dur a terme amb gaire freqüència.

    Acabant, pot ser que la reforma laboral sigui agresiva i negativa per als treballadors, però crec que l’atur no s’arreglarà a no ser que els aturats es busquin la vida. Hi ha un excés d’oferta de treball (treballadors) a España i Catalunya i crec que la pèrdua de drets dels treballadors pot afavorir a que la gent emprengui més i no s’acomodi tant en un contracte de treball on el sou és fix, els drets amplis i el nivell intelectual de totes aquestes persones s’apagui any a any ja que no pensen en res més que treballar. Les emocions d’un negoci i les ganes de prosperar fan dels empresaris més feliços que els treballadors vagin més o menys bé que aquests.

    Espero que no t’alteris gaire i que acceptis aquest punt de vista. Feia molts dies que buscava un lloc com aquest per poder parlar amb gent competent.

    Cuida’t i espero veure’t aviat.

    Eudald Vallbona del Rio.

  2. Ei Eudald!

    Primer de tot, moltes gràcies per llegir-hi i, sobretot, per escriure i aportar la teva opinió. Evidentment que no m’he alterat i estic content que t’hagis animat a escriure.

    Ara bé, del què dius en faré algunes consideracions:

    – Dir que les esquerres aprofiten el moment per incendiar i anar en contra les reformes és MOLT agosarat. Jo crec que és la dreta que aprofita el moment per a fer reformes que van totalment en contra dels drets dels treballadors, i que només mira la seva ‘butxaca’. Ah, i no diguis que ets antipolític 100%, perquè aquest text demostra que tens criteri i és polític (altra cosa és que no t’identifiquis amb cap partit polític).

    – Dius que els treballadors podrien obrir un negoci. Pensa que no és tan fàcil, i que no tothom ho té a l’abast. Per això calen polítiques de formació, de foment de l’emprenedoria… i sobretot, penso que cal un replantejament de model productiu, en que sigui més fàcil formar empreses i impulsar formes que de moment no són majoritàries (el cooperativisme, per exemple).

    – Què és més necessari? Els treballadors per un empresari, o un empresari pels treballadors? Jo crec que ambdues coses són importants, i és la classe obrera que ostenta el país i la societat (bàsicament perquè és també majoritària)

    – Dius que tenim una societat apalancada, que li costa pensar o buscar. Generalment hi estic d’acord. Aquest és un problema de valors, penso que estem en una crisi de valors (i la demostració la vam tenir dijous en la mateixa vaga. Si tinguéssim una societat compromesa amb els que tenim al costat, segons al meu entendre hi hauria hagut una vaga i unes manifestacions encara més massives.

    – “L’atur no s’arreglarà a no ser que els aturats es busquin la vida”, dius tu. Podria estar més o menys d’acord amb això, però penso que no se’ls pot posar traves, en absolut! Al contrari. I estic totalment d’acord amb que s’ha d’evitar l’acomodament, s’ha de treballar per a buscar insentius pels treballadors, s’ha de buscar models de treball motivadors i en això, hi tenim molt camp a recórrer ja actualment.

    Bé, no sé si em deixo alguna cosa… En seguim parlant quan i on vulguis!

    I repeteixo, gràcies pel comentari!!

    Salut!! ;)

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*