on era l’11 de setembre del 2001?

És una pregunta que ens va perseguir als voltants de l’11 de setembre (ja fa uns dies…), per a recordar l’atemptat a les torres bessones de Nova York (vaja, l’atemptat a tot un model crec jo). I mira, m’apunto al carro d’escriure on jo era aquell dia i com em vaig assebentar de la notícia.

Estavem a Santa Creu de Joglars -Lluçanès-, al dinar popular que es fèia (i se segueix fent) a la Plaça, coincidint amb la Diada i amb la Festa Major local. Després d’haver servit les taules de la gent que s’hi aplegava, era el torn de menjar nosaltres. Estavem situats dins el garatge de casa els meus tiets (i família), que dóna a la mateixa Plaça. De sobte, arriba el Peli (Òscar) que venia de casa seva tot sorprès i ens va dir que les mítiques torres bessones estaven caient, i que això, havien rebut un atac. Nosaltres, no ens el vem pas acabar de creure en un principi, bàsicament perquè allà la Plaça ningú n’estava al cas i, no sé, teníem festa i altres coses al cap.

Jo vaig marxar tant tranquil, crec recordar que al camp de futbol de Prats, i amb la despreocupació característica de l’època (10 anys enrere…) vam acabar de passar la tarda. Ja cap al vespre, vaig veure’n les primeres imatges a la tele i, com a conseqüència, vaig anar essent conscient del tema. Però la veritat, cap a dormir que l’endemà m’havia de llevar d’hora.

Va ser el dia després quan, anar sentit la ràdio tot el matí, i dinant a Cal Font de Sagàs (hi anava a fer de manobre, amb el Ramon), ja més analitzat tot plegat i veient-ne més imatges per les notícies, que la cosa havia estat realment grossa.

I la resta, ja la sabeu… Allò va canviar el món? Va marcar moltes coses. Per què? Com? Qui hi ha al darrere? Moltes preguntes que van sorgint i hores d’ara (segurament per sempre), restaran obertes o respostes segons interpretacions esbiaixades convenientment…

 

3 comentaris

  1. Jo era a casa, jugant a l’ordinador amb l’Age Of Empires… Un joc on has de crear la teva civilitazació i destruïr les civilitzacions rivals! Crec que des d’aquell dia, no he tornat a jugar-hi..

  2. Recordo un dinar familiar, molta colla, anar i venir amb plats i grans d’arròs, ampolles buides i plenes, erem uns 30. De la colla, algú s’havia escapolit per mirar unes motos a la tele, i ens va avisar esgarrifat, … i a mi la pell més que de gallina se’m va posar d’eriço. Amb aquell sentiment del que hi ha estat, vist i o pujat,…. el cor s’anava encongint, amb les imatges de les persones que pujavem a l’ascensor, dels furtivament fumaven a la cantonada, dels que mirant amunt, el clatell no donava prou per veure com l’obra de l’home volia arribar al cel,… em queden les imatges, records i moltes sensacions del dia en que hi vaig pujar i del dia en que van baixar

  3. UF!!!!!! Recordo que m’esperava davant del Monument de’n Josep Casanoves, per anar cap a la piscina (que encara estava oberta) i em vaig deixar alguna cosa i vaig anar fins a casa a buscar-la i recordo que la meva mare mirava la TV esgarrifada i jo vaig fer el mateix. Eren les 14.30 mes o menys… ho recordo com si fos avui! Moments que marquen el curs de l’història i els vivim… esgarrifa la veritat. Resulta que un dels meus actuals companys de feina va pujar-hi la nit anterior i va haver d’allargar el seu retorn 3 dies degut al caos que hi va haver… massa injust tot plegat!

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*