Parlar d’empreses és de dretes

(article publicat a la secció d’opinió d’Osona.com)

PARLAR D’EMPRESES ÉS DE DRETES

El títol és per tocar la fibra, i és que parlar de política empresarial no és de dretes. Venim d’una tradició en que la dreta ideològica ha defensat els interessos dels empresaris i l’esquerra els dels treballadors, contraposant-los. Si bé és cert que en una etapa important de la història s’ha associat així -de fet ha estat així-, ara més que mai les dues faccions separades històricament, la lluita obrera i l’empresarial, poden ser les mateixes o, si més no, molt properes.

A més, en un poble com el nostre, Prats de Lluçanès, i en una comarca com aquesta, Lluçanès, on la presència de grans empreses és inexistent i que de mitjanes gairebé tampoc se’n troben -malauradament-, però que en canvi compta un teixit empresarial de petites empreses -i microempreses- molt potent, les hem de cuidar, i molt. La seva importància és cabdal.

QUE+FAIG

En aquest sentit, divendres passat, per exemple, amb la diputada d’ERC Marta Rovira, que no hi ha dubte que és lluitadora d’esquerres, com nosaltres, vam visitar una empresa i vam mantenir un dinar-tertúlia amb un conjunt d’empresaris i empresàries a Prats de Lluçanès. Vam parlar de la situació que viuen, de la problemàtica que tenen i dels reptes que afronten. A la crisi aquí s’hi afegeix el component de ruralitat, que en el fons s’ha de convertir en oportunitat.

Més enllà de la jornada de divendres, el contacte és sovintejat, i no em sento de dretes per parlar amb ells, per fer-los costat, per defensar-los. Això sí, tenint clar que els treballadors han de tenir aquesta condició amb condicions -valgui la redundància-. Cada vegada ho han tingut més clar, i han guanyat diverses batalles al llarg dels anys. Ara, en procés involucionista en drets laborals sobretot per l’aplicació de polítiques neoliberals capitanejades pel Partit Popular -sovint en connivència amb la dreta catalana, que ambdós sí que han tingut clar massa vegades a quins interessos únics responen-, és quan pren més importància encara la política de proximitat, el suport als microempresaris que són alhora treballadors.

Els treballadors no s’han de conformar amb un “encara gràcies que et dóno feina”. I sí, és compatible defensar els dos interessos, perquè ha de ser compatible una societat en igualtat de condicions on tothom pugui muntar la seva empresa, en que els empresaris han de tenir clar que una bona política laboral i de recursos humans millora la productivitat al seu propi negoci -vol dir això tenir en compte els drets dels treballadors-, un negoci que si reparteix correctament beneficis, no tindrà aturador. I el sector públic hi té molt a dir. La societat en sortirà globalment beneficiada.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*