passejant pel Congrés de la JNC…

El diumenge dia 7 d’octubre, en representació de les JERC (com a Secretari Nacional d’Organització), vaig assistir a la cloenda del congrés de la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya, CiU) que es feia a Girona. Al mateix lloc on sols hi havia assistit per qüestions d’Esquerra Republicana de Catalunya (el Congrés Nacional i l’acte de campanya de les eleccions espanyoles 2011).

Arribo, em trobo un conegut i m’indica per passar al vestíbul. M’acredito. Entro en contacte amb l’acreditació que em penjo al coll, i llegeixo el lema: “Imparable“. Em sembla molt encertat, m’agrada, és engrescador, positiu. (segueix…)

Saludo militants coneguts de la JNC que em vaig trobant pel camí, de Prats de Lluçanès mateix, d’altres pobles de la Catalunya Central i de diversos indrets del país. M’expliquen com ha anat fins llavors el congrés, parlem, escolto, repassem la documentació que tenen, conversem. Saludo la Marta Pascal -ens coneixem de fa temps per haver compartit feina-, que està a punt de ser proclamada Presidenta de la formació; se la veu contenta. Em trobo una tripleta de bona gent dirigents de Convergència Democràtica: l’amic Joan Vergés (President de CDC-Osona), el Lluís Corominas (President de CDC-Vic) i el Joan Roca (President del Consell Comarcal d’Osona), amb qui tenim una estona de tertúlia -foto a baix-. Passa per allà també el vigatà Xavier Solà i ens saludem.

Ens trobem amb el company Arseni, del que ja no me’n separaré. Entrem a la sala, seiem a segona fila en lloc reservat. Tenim davant un escenari que imposa, molt ben dissenyat i equipat, evidentment m’agrada. Penso, això sí, que a mi se m’acudeixen altres formes d’invertir recursos que en l’escenografia d’un sol cap de setmana de congrés…

Comença la cloenda. Ja m’ha arribat l’avís que no es tracta d’una cloenda breu, i no ho acabar sent… Entra, enmig de crits d’IN-INDE-INDEPENDÈNCIA i l’auditori a peu dret, l’Oriol Pujol. Fan reconeixement a militants que a partir d’ara ja no ho seran per qüestió d’edat: passen un vídeo molt treballat amb experiències, comentaris, etc. Pel meu gust, tot i que m’ho passo bé mirant-lo, és una cosa que podrien fer-la a nivell intern. Em quedo amb el comentari d’un que confessa que fa uns mesos el llavors President de la JNC i diputat Gerard Figueras el va fer “infiltrar” a una manifestació contra les retallades, amb pancarta bona i tot, per veure una mica què hi passava; de la forma que ho va explicar, he de reconèixer que em va fer un pèl de fàstic, el cinisme va ser massa gran, i reconèixer-ho d’aquella manera i en públic… bastant lamentable. De totes formes, un moment bastant bonic va ser quan tots els ‘jubilats’ van anar pujant a buscar un record, alguns d’ells amb llàgrimes als ulls.

Llavors va venir una altra cosa que penso que podria ser interna: la publicació dels resultats dels escollits a l’executiva. Clar, veure com alguns tenen només el 50 o 60% del suport de la militància i han de sortir igualment allà davant a fer el paper… doncs no ho sé, no gaire encertat. Per últim ja, i per fi, els parlaments. Primer el President del Consell Nacional de la JNC; llavors la recent proclamada Presidenta de la JNC; i per últim l’Oriol Pujol. Uns discursos amb un important contingut de vessant personal (sobretot en els dos primers casos) i alt contingut de reivindicació nacional (del Principat de Catalunya); els primers van parlar obertament d’independència, però sense full de ruta ni conceptes clars; Pujol fent ús del llenguatge calculat i citant fins i tot Duran i Lleida, davant un públic gens proper a aquest. Ah, això sí, tots obviant absolutament discurs social i a més justificant les retallades, d’una forma bastant descarada.

Tot plegat havia començat a quarts de 2 i va acabar gairebé a les 4 de la tarda. A fora ens esperava un aperitiu, però jo vaig marxar a veure el F.C. Pradenc, que aquell dia jugava a Prats i vaig poder enganxar els últims minuts d’una gran golejada.

No puc evitar fer mentalment comparacions del funcionament d’un Congrés de la JNC i un de les JERC (i sé que les comparacions són odioses…); les dimensions i formes d’escenari, el desenvolupament del propi acte, les camises de la militància de la JNC enfront les samarretes independentistes usades dels de les JERC, l’edició dels vídeos que es van projectar, la documentació tractada i debatuda, els parlaments pronunciats, etc.

Però al cap i a la fi una enriquidora experiència, que ajuda a obrir perspectives, a conèixer més sobre organitzacions que també fan feina i aglutinen jovent amb ganes de fer-ne pel què els envolta. Així que, agraït per la invitació, envio una felicitació per la tasca que hauran de fer a partir d’ara, que si volen ser fidels al seu discurs (per mi ja molt coix), en tenen bastanta. En el que estem molt d’acord és que som tots imparables.

 

* foto d’una part de l’escenari.

* Joan Vergés, Joan Roca i Lluís Corominas.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*