passejant pel Llac de les Ànimes…

L’escriptor de Lluçà (Lluçanès), Vicenç Ambrós i Besa (1982), ha publicat la novel·la policíaca “El Llac de les Ànimes“. Divendres passat va fer la presentació a Prats de Lluçanès, Cal Bach, en la que van intervenir el Lluís Vila, l’Eva Boixadé, l’Anna Gorchs i el mateix Vicenç Ambrós

L’Anna va parlar de com és l’obra, i ja la va presentar com a molt enigmàtica, que “t’enganxa”. Vaig comprar-la, i vaig posar-me a llegir-la de seguida. La novel·la és ràpida de llegir, primer perquè no és excessivament llarga, però després perquè et té atrapat a mesura que succeeixen els esdeveniments. T’absorbeix i en fas una lectura activa. I la trama novel·lística és molt ben redactada, amb lleugeresa. Destaco sobretot la capacitat de descripció dels personatges que en formen part. Te’ls fabrica ràpidament al teu imaginari, els poses cara, caràcter, formes de fer, ser i pensar. També la descripció dels llocs, que de seguida pots assimilar.

Per a mi la residència d’avis de Prats, i els boscos de Lluçà (no em demaneu per què, però sobretot la part de darrere la Font de les Coves que va cap al Recer…) han estat una imatge constant que m’han fet apropar a la història.

Em declaro fan de la Ceci Vidal i, sobretot del Senyor Mainard. Però m’ha captivat especialment la Montserrat Arau i m’ha deixat dubtes especialment oberts el paper de la Senyora Antònia (bé, sempre viuré amb un dubte generat per la seva trajectòria vital…).

En fi, que no us n’explico el desenllaç ni de què va la història. Busqueu el llibre i gaudiu d’una bona lectura que ajuda també a desconnectar de la resta del món.

I tal com va dir l’Eva el mateix dia de la presentació, “Lluçà, Prats i Catalunya necessita gent com el Vicenç”. Un Vicenç que en la seva intervenció no es va descuidar de reivindicar el català a les Illes i la gran tasca de la societat civil en aquesta reivindicació.

 

 

 

1 comentari

  1. Isaac, moltes gràcies per aquest article! Celebro molt que la novel·la t’hagi agradat i m’anima a no perdre el ritme d’escriure. Salut i lletres!

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*