recordant Sopa de Cabra…

Quan vam saber que es faria el concert, vam dir que en treuríem entrades. Era divendres. Vam pensar que no havíem de córrer perquè tot un Sant Jordi costava molt d’omplir (vaja, igual que van pensar la majoria dels mortals). Al sentir notícies a la ràdio, vaig córrer a comprar-ne, la cosa s’esgotava. En quedaven en una zona de visibilitat reduïda, però ens les vam quedar igualment.

Hi anavem contents. Retencions a la Ronda Litoral. Entrepà de pernil i formatge (gràcies!!), a l’esplanada de fora el Palau calor, molta calor. Entrem. A dins també molta calor. Alguns finalment baixem a pista, on ens trobem amb més pradencs (déu ni do els coneguts que hi havia!). Escenari que imposa. Comença el concert amb el més que mític “bona nit malparits!!” i amb el no menys apassionant “El boig de la ciutat” (mireu el vídeo que jo mateix vaig fer de l’inici). Històric. La cosa va començar forta. I durant 29 temes (els podeu veure a l’interior d’aquest post) l’energia va ser espectacular.

Jo, no m’ho esperava pas viure allò. Un públic entregadíssim, uns artistes molt posats al tema. S’ho estaven passant bé, ens ho estavem passant molt bé.

Alhora, no va passar desaparcebut el caire independentista. Tot el Sant Jordi a crits d’INDEPENDÈNCIA, i un Gerard Quintana rectificant i proclamant-se independentista, estelada en mà. Impressionant. Vaig tenir la sensació que estem guanyant claríssimamennt.

En fi, un conjunt de sensacions que efectivament certificaven que allò era històric.

*Podeu veure el resum del primer concert al 3 a la carta. Cert és que molt millor veure’ls in situ que mitjançant aquest vídeo, però és un bon suport. 

La salutació final:

El repertori:

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*