S’acaba el 2011, l’any més complet

És típic al finalitzar l’any fer un repàs de com ha anat tot plegat. Diaris, blocs, perfils de facebook… en van plens. Ahir TV3 va fer-ne un titulat “Un món en qüestió” (mireu-lo aquí). Com a títol-resum, m’agrada; el contingut segur que és més discutible, per l’enfocament d’algunes coses, però apunta a una tendència que comparteixo: cal qüestionar-se el món, i ser crític, tot aportant-hi el millor de nosaltres.

Jo, des d’aquest bloc que humil i apassionadament he intentat fer un seguiment tot transmetent què passava al meu voltant durant aquest any 2011, amb nombrosos escrits i amb una periodicitat prou constant, intentaré fer un breu resum d’aquest 2011. És de fàcil lectura, encara que tot i ser breu queda una mica llarg. (entra-hi…)

–> En política. Un any apassionant amb dues convocatòries electorals, en les que totes dues he participat des de primera línia, fet que no sé si em tornarà a passar mai més. Primer, la que em toca més de prop: les eleccions municipals. Per primera vegada jo mateix encapçalava la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya a Prats, reemplaçant el company i amic Ramon Besora. Una campanya electoral iniciada de froma anormal per part meva (la salut...), però que va ser innoblidable -actes, xerrades, reunions, vídeoclip…-, una campanya que lluny d’aturar-se, va servir per a donar un impuls al projecte del nostre grup per Prats, que és vigent, viu i actiu, amb uns resultats electorals més que satisfactoris i que ens avalen. La conformació del nou ajuntament, amb la correlació de forces que tenim i ja amb un temps de nova legislatura, ens referma en que la nostra tasca és més important que mai, perquè CiU demostra massa sovintejadament manca de planificació i una forma de fer del “qui dia passa any empeny”, sense tocar els sectors necessaris per a garantir un futur pròsper i fructífer per la nostra població, amb amplitud de mires, participació i corresponsabilitat.

Al Lluçanès, aquelles eleccions municipals van portar a una nova configuració política, que va acabar amb una recomposició del Consorci del Lluçanès, un ens que passa per uns moments complicats però que els nous responsables no han de permetre que decaigui. I, sense excuses ni revolts, ha d’assumir la plena responsabilitat política, esdevenint Consell Comarcal. El reconeixement oficial com a comarca, és més imprescindible que mai.

A nivell nacional, el seguiment de la política de retallades del Govern de la Generalitat, els canvis a la cúpula d’Esquerra, a la Permanent Nacional de les JERC (a la que m’hi he incorporat, on treballem incansablement) i, finalment, la campanya electoral a les eleccions generals. Una campanya per a mi també històrica, amb reptes importantíssims que més o menys vam poder assolir. Viure aquella campanya de la forma que ho vaig fer, m’omple de satisfacció i orgull, profundament agraït a la militància i a la gent que em va permetre que així fós. Ara, pendents del canvi de govern a l’Estat Espanyol, amb una majoria absoluta del PP aplastant, i amb un seguidisme de CiU que hem d’estar atents com desemboca (confio que es decanti cap a l’ala catalanista).

L’independentisme al nostre país segueix creixent socialment, però així dit breu i ras, no es trasllada a l’àmbit institucional. Seguirem avançant, segur.

–> En el món geganter, i aquest bloc n’ha fet també seguiment curós, ha estat el millor any des que hi estic implicat. El millor i més complet. La celebració del 25è aniversari ha omplert tot l’any d’activitat i projectes, finalitzant amb la presentació del llibre que en deixa constància. La Colla Gegantera s’ha fet madura, amb companyes i companys molt joves que garanteixen una fal·lera gegantera per a temps. Mil gràcies per a fer-ho possible, gent!

–> En l’àmbit cultural lluçanès, cal destacar el paper de noms com Nyandú, Ramon Erra, Vicenç Ambrós, Josep Riera, Josep Maria Miró, Maria Riu… som una comarca privilegiada, amb gent i capacitat molt potents. La commemoració dels 400 anys de la Sotsvegueria del Lluçanès, ha servit també per posar-ho de relleu.

–> En el terreny més ampli, al món hi ha passat moltes coses: terratrèmols, revoltes, indignats, manifestacions, crisis, dimissions. Una tendència que ens torna al títol de TV3, estem en un món en qüestió. Un món en que els mercats financers ens dicten massa coses, que perverteixen i dominen l’activitat política. Espero que això faci obrir els ulls, i ens faci arremengar les mànigues de la camisa per posar-nos a combatre-ho. És necessari.

–> En els esports, seguim sotmesos a la dictadura esportiva espanyola, en tots els sentits. Seguim sense poder anar pel món dient d’on som, i mostrant que som un país MOLT competent en moltes disciplines esportives. Sort que el Barça encara aguanta, i ho segueix fent mostrant la seva catalanitat arreu del món (encara que segurament amb menys mesura que anys anteriors. Rosell no és Laporta).

 

–> I en el terreny personal, evidentment em reservo coses, però poder compartir tot això que he explicat, ampliar el ventall d’amistat tot coneixent noves persones, enfortir també llaços amb qui ja en tenia, tenir al costat a qui necessito, i que en situacions tant diferents com he viscut aquest any hi segueixen sent, és d’agraïr. Viatges, sortides, àpats, rialles, festes. Sense elles i ells, no tot seria més complicat.

Després del repàs, els propòsits els deixem per un altre escrit. Si us animeu a escriure què destacarieu del 2011, evidentment cedeixo l’espai.

Gràcies per llegir-me.

 

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*