Si ETA hagués matat el meu germà…

El Tribunal Europeu de Drets Humans, o Tribunal d’Estrasburg, ha anul·lat avui l’anomenada “Doctrina Parot”. De fet, ho havia fet ja el juliol de l’any passat (llegiu aquí les 10 claus d’aquesta doctrina destacades per l’Ara).

A partir d’aquí, s’han generat moltíssimes opinions, i han sorgit milers de comentaris a la xarxa i en diferents mitjans de comunicació. I a mi el que em fa un autèntic mal de cap, de cor i estómac són dos elements: la utilització política del dolor, i la politització de la justícia. Malauradament, hi estem ja acostumats.

Així doncs, em sembla que l’Estat Espanyol podria aprofitar l’obertura del debat, o l’arribada del debat al carrer, per conduir-lo intel·ligentment, de forma serena, oberta, sense biaixos, per parlar del sistema judicial i penitenciari a l’Estat Espanyol. I fer-ho en lloc de la vergonyant reacció mostrada avui davant la claríssima sentència del Tribunal d’Estrasburg.

Els mitjans de comunicació diuen que ara els assassins etarres podran sortir al carrer; o que l’assassí de les nenes d’Alcàsser també (repasseu aquest document que posa en seriós dubte qui va cometre aquell horrorós assassinat). I llavors algú t’hi afegeix allò tant repetit en debats d’aquests de: “si haguessin matat al teu germà, ja veuríem què diries!”. Doncs primer, espero no haver d’afrontar-me mai en una situació similar -i tan de bo ningú s’hi trobi!-, però segon, caldria no confondre justícia amb venjança. I jo, sempre recordo aquella frase que diu “La presó no és la solució, és part del problema“; llegiu aquí l’article que vaig fer el 2008 parlant d’això, i el debat pot ser encara més ric.

Ah, en la República Catalana que hem de construir hem de procurar fer-ho millor.

* Llegiu l’opinió contundent de la Gemma Calvet a Vilaweb “Europa diu prou”.

1 comentari

  1. Bona reflexió!!

    Molt trist que s’utilitzi el dolor de les víctimes d’ETA per atacar aquesta sentència. Una sentència que per fi acaba amb l’arbitrarietat de la Doctrina Parot. La condemna no ha de ser mai una venjança, sino una eina per a la rehabilitació com a últim recurs.

    “Nulla poena sine lege”

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*