a propòsit de l’Assemblea Nacional Catalana. “Gas” a la independència!

Independència nacional. Aquesta és la qüestió. Aquest és l’objectiu. Després de la seva constitució formal el proppassat dia 10 de març, l’Assemblea Nacional Catalana va marcar un full de ruta. Estic convençut que cal sumar esforços i recolzar aquesta iniciativa, i n’escric aquí algunes reflexions que se’m generen…

El procés d’alliberament nacional que vivim no té retorn. Estem en un camí que, malgrat hi hagi pedres bastant grosses (algunes ens les posen des de fora, altres des de massa endins…), només porta cap a la plena sobirania nacional. Ja fa anys, molts anys, que hi ha persones, entitats, organitzacions, partits polítics… que treballen amb aquest clar objectiu. És gràcies també a tota aquesta gent que la fita és possible, és gràcies a això que ara la independència està al centre del debat polític i social, que hi som a prop.

Al mateix temps, s’hi ajunta un cert descrèdit dels partits polítics en general, sovint incapaços de donar respostes a diferents problemàtiques (s’hi suma la crisi econòmica, etc).  Aquí ens podríem dedicar a parlar de la llei electoral, de la representativitat, del pes de l’economia de mercat, de… però ho deixem per una altra estona, tot i que ho considero factors a analitzar. És també cert, que alguns intentem millorar aquest aspecte des d’un mateix partit polític, que jo considero no convencional, i ho fem des de la proximitat, des de la participació activa i democràtica. A nivell local i nacional, al costat de molta altra gent.

Em sembla, doncs, una etapa que cal cercar tot el consens social entorn la necessària consecució de la independència nacional. I l’Assemblea Nacional Catalana pot sumar, i de forma clara contribuir-hi. Organitzant-se a nivell territorial i sectorial (“Universitats per la Independència” i “Pagesos per la Independència”, entre les múltiples sectorials formades, són exemples de clara bona implicació de persones que fins ara dèiem que estaven al sofà i que ara troben un espai on canalitzar els seus esforços). Al Lluçanès, on alguns ajuntaments ens vam adherir a l’Associació de Municipis per la Independència -que també actua com a branca de l’ANC- esperem que aquesta territorialització de l’ANC sorgeixi ben aviat.

És doncs, un moviment al que hi dóno suport, al que penso ajudar-hi amb el que pugui.

La independència va lligada a la justícia social, i viceversa, la consecució d’oportunitats d’igualtat no serà possible sense llibertat nacional. Una cosa ha de portar a l’altra, una cosa arribarà junt amb l’altra. Alguns o molts, ho tenim clar. També és cert que l’ANC hauria de ser capaç de vertebrar-se arreu dels Països Catalans, i espero que sigui una dinàmica que, suposo que sobretot a resultes de les pròpies accions d’aquests altres territoris del país a part del Principat s’aconsegueixi. No podem descuidar els territoris de la nació que encara ho tenen més complicat que nosaltres, i hem de donar-los la mà per avançar junts.

N’hi ha que ja tenim l’eina, que des del nostre àmbit, el municipal, el comarcal, el nacional, des d’entitats i grups, des de… d’arreu, ho intentem. Hem de ser més, i amb l’ANC podem ser més. Cal passar tots a l’acció, cal passar de ser passius i espectadors, a ser actius i protagonistes. Per tant, som-hi! Com diu un dels impulsors d’UxI: “Tenim un somni, tenim arguments i tenim pressa“.

* a la foto, la presentació de la sectorial “Universitats per la Independència” el dijous dia 15 de març a l’ETSEIB-UPC, en el moment de la intervenció del vigatà Guiu Riera i Sayol, un del grup impulsor i que està fent una tasca imprescindible.

1 comentari

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*