Carta als meus nebots. Fraga era un ASSASSÍ

Iraida, Hug,

Ara mateix, com ha de ser, us preocupen altres coses. Però fruit dels successos del moment aprofito per deixar-vos escrita aquesta carta oberta.

Us semblarà increïble, o no. Quan ho llegiu, no sé exactament com estarem políticament i què haurem viscut, com haurem superat la crisi capitalista (haurem canviat de model?), com haurem fet la proclamació de la independència, etc. És clar que sereu capaços d’entendre-ho més i de generar-vos la vostra pròpia opinió i crítica. De totes maneres, heu de saber i no oblidar que arreu del món hi va haver i hi ha persones que són reprimides per exposar el què pensen. Centrant-nos a partir d’ara a l’Estat Espanyol, sapigueu que hi va haver gent que va morir per treballar pels seus anhels. A la història us sonaran divereses persones, i en molts episodis. Però avui podeu mirar aquí el vídeo del Joan Tardà, gran diputat al Congrés de Madrid, ferm defensor de qui ha estat lluitant per la justícia i la llibertat, una grandíssima intervenció que repassa víctimes de les forces de l’Estat, produïda en relació a la Llei de Víctimes del Terrorisme que el llavors president espanyol, el covard Zapatero (en teoria d’esquerres) no va ser capaç de liderar amb valentia. No us el perdeu.

Heu de saber que per haver-hi reprimits hi ha d’haver repressors. En aquest apartat també podríem fer una llista massa llarga. Avui, doncs, calent per la seva mort, ens centrarem en ell, Manuel Fraga Iribarne. Perquè és un cas prou rellevant i gens típic. Un cas d’un personatge que va ocupar un lloc destacat en la dictadura de Franco, protagonitzant fets com els de Vitòria (vídeos com aquestaquest o aquest), que per cert, van generar la cançó de Lluís Llach “Campanades a morts“, pell de gallina a l’escoltar-la. Una persona assassina, doncs. Un còmplice d’atrocitats, de privació de llibertats. Un còmplice que a més, va voler ser pare d’una democràcia, falsa democràcia, que encara avui, 16 de gener del 2012, ens és imposada. Un còmplice que a més, va ocupar tota mena de càrrecs d’organismes generats a partir d’aquest sistema (mireu la seva biografia). Vergonyant. (seguiu…)

Resulta que, a més, ja mort (recordeu, sense haver estat jutjat per RES), encara és venerat per a molts. Cal dir que a Espanya hi ha gent trista. Llegiu per exemple la carta de l’actual President del Govern central (aquí), del mateix partit que va fundar Fraga, o molts diaris i publicacions que parlen d’ell com a demòcrata o figura transcendental (diaris, per cert, de totes tendències). Més vergonyant encara tot plegat. Però encara hi ha més, també de Catalunya en surten reaccions poc contundents, o massa benèvoles (fixeu-vos aquí amb Duran i Lleida, home d’Estat, espanyol, en aquest cas coincidint amb el mateix Fraga).

Des del moment que s’ha sabut, l’allau de comentaris al facebook i al twitter ha estat espectacular. Repasseu l’etiqueta #Fraga (mireu aquí) o #graciasFraga (aquí). I tots els mitjans evidentment es fan ressò del cas, com dèia, amb més o menys encert segons el meu criteri i en sereu testimonis fent-ne una recerca. En podem destacar aquests 5 episodis que en fa el DiariAra, que us acostaran una mica més al personatge.

Un dia, doncs, que veiem la mort d’un assassí que mai ha pogut ser jutjat pels seus actes. Un exponent de la dictadura de Franco (com Samaranch, per exemple) que s’ha passejat amb total impunitat pel sistema polític que ell mateix i la tropa franquista es va cuidar de cuinar.

Que no us alegri MAI la mort de ningú. Que defensem la justícia i la llibertat amb la cara ben alta. Que aquest testimoni de la història ens serveixi de motivació per combatre. Que conreeu valors amb l’esperit net, crític, lliure.

Recordeu-los a qui us impedeixin fer això, les següents paraules de la cançó de Llach.

‘Assassins de raons, assassins de vides. Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries’

Una abraçada. I visca la terra!

3 comentaris

  1. Iraida, Hug, Fina, Maria, Pere, Joan, Xavi, ………. llegiu, escolteu, raoneu, discerniu, i la raò i el seny estarà en els vostres cors i les vostres paraules.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*