Com mai abans… Sí i Sí

Mai abans a Catalunya se li ha plantejat aquest repte. Avui, 12 de desembre del 2013 el President de la Generalitat Artur Mas acompanyat de diversos líders de forces polítiques del Parlament de Catalunya (CUP, ICV, Euia, ERC, UCD, CDC) ha anunciat data i pregunta per una consulta sobre la independència.

9 de novembre del 2014. Vol que Catalunya esdevingui un Estat? en cas que sí, Vol que sigui un Estat independent?

Mai abans Catalunya ha pogut votar sobre la independència. Un dia històric, doncs, però la cursa continua. Ara, cal seguir mobilitzant a la gent; és la pressió social que ha aconseguit que almenys els catalans ens podrem posicionar de forma clara; i els representants polítics han respost. Estic convençut que, vist que al Parlament hi ha una distribució parlamentària diferent al que la majoria social vol, si no hi hagués hagut aquesta pressió popular mostrada des de ja fa temps, si la decisió hagués estat només en despatxos, no hauríem pogut veure aquest resultat.

Ara, tenim oportunitat de votar INDEPENDÈNCIA. El pacte ha estat ampli i la foto de l’acord ho demostra. El mateix President Mas ha dit que ho han pactat tot, definint-ne el procediment. La foto doncs, de tots junts, és bona. És possible que a alguns no acabi d’agradar la pregunta, que la voldríem encara més clara i senzilla; però potser no hi hauria hagut un acord tant ampli. La resposta ha de ser clara i contundent, i els independentistes ho tenim “fàcil”: cal gran mobilització i votar Sí i Sí.

A Esquerra Republicana, tot i no ser la pregunta que hauríem fet (hem de ser conscients que “només” té 21 diputats al Parlament), estem satisfets per l’acord històric i ampli. L’Executiva Nacional reunida aquest mateix migdia de forma extraordinària, ha donat suport a l’acord de forma unànime. S’ha reconegut la tasca i generositat de tots plegats, l’amplitud de mires. Ens sentim orgullosos de l’alçada de mires, de la pressió, del pacte amb el poble català que anem portant a terme. I que el mantindrem fins a la victòria (i fins i tot, després, vestint la República Catalana).

Les paraules de l’Alfred Bosch, just tornat de Madrid, ha dit: “Només veient les cares desencaixades d’on vinc, i els somriures d’on sóc, ja n’hi ha prou”. Les reaccions dels mitjans espanyols i dels mitjans internacionals, per les diferents formes i sentits, són dignes de repassar.

Els embats de l’Estat seguiran sent durs. Davant d’això, el poble català ha de seguir sent fort, i fidel. Els esdeveniments estan anant ràpid, tot just fa un any de les eleccions al Parlament de Catalunya i l’any vinent podrem votar.

Ara diran que tenim data i pregunta, però que no es farà. També van dir que no tindríem data i pregunta. Diran que dilapidem la pau social, que desestabilitzem famílies, que els àpats de Nadal seran conflictius. Que diguin el que vulguin, nosaltres ens mantindrem fidels, amb respecte, pau i llibertat.

Junqueras ha finalitzat l’Executiva Nacional d’ERC d’avui llegint un missatge que un històric i ferm militant d’ERC havia enviat, recitant Manuel Pedrolo:

“Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat”.

 

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*