Dos anys de lluita al capdavant de les JERC

Dissabte passat les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) vam celebrar el 24è Congrés Nacional a Badalona. Va ser un moment de rellançament de l’organització, dels seus postulats, de refermar el compromís, de falcar l’alternativa social, de seguir preparant aquesta eina per l’emancipació nacional, el referèndum d’autodeterminació, etc.

També va ser però, moment de relleus de persones que estàvem al capdavant. Així, es va escollir una nova Permanent Nacional de les JERC, fet que inequívocament volia dir rellevar bona part dels que formàvem l’anterior. En el meu cas, han estat dos anys formant part d’aquesta Permanent Nacional com a Secretari de Política Institucional i l’últim any assumint també la Secretaria Nacional d’Organització (anteriorment en portava uns quants a la Direcció Nacional, com a Portaveu Regional) .

A continuació us deixo amb el vídeo que resumeix en bona part la feina feta per les JERC durant aquests dos anys:

Han estats uns mesos, unes setmanes, uns dies plens de lluita i compromís. D’actes, de convocatòries, d’assemblees, d’accions, de gestions, de planificació, de representació, de col·laboració, d’expansió, de suport, d’assessorament, d’acampades, de jornades, de manifestacions, de reglaments, de lleis, de conferències, de butlletes, de documents, de programes electorals, de pressupostos, de lleis, de campanyes, de viatges, de reunions, de trucades, de trobades, de converses. De treball intens, de conèixer gent i país de dalt a baix. Tot indistintament de dilluns a diumenge, de les 9 del matí o les 12 de la nit. Amb les línies obertes sempre.

I tot això amb una eina: les JERC i la seva militància. I és que són una eina que ens ha de servir des de Prats de Lluçanès – cadascú des del seu poble, barri, ciutat, àmbit- per la plena justícia i igualtat social, i per aconseguir l’alliberament nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ho intentem i crec modestament que ens n’estem sortint. Amb les JERC soles no s’aconseguirà, però aportant el nostre gra de sorra, aconseguim sumar arreu per assolir el somni més preuat: la llibertat. I la tenim a tocar.

Em queda donar tot el suport i la sort del món a la nova Permanent Nacional, demanar disculpes per tot el que no he pogut aconseguir o pels errors comesos -he fet sincerament el que bonament he pogut-; i agrair enèrgicament tot el què he après, i l’escalfor notada permanentment arreu del país.

I això: “EI! LA CARA AL VENT, QUE SE N’ADONEN QUE JA SOM EL PRESENT. EI! QUE QUEDE PATENT, D’UN TEMPS, D’UN PAÍS QUE JA ANEM FENT!

* Permanent Nacional de les JERC, estiu del 2012.

2 comentaris

  1. Moltes gràcies per la feina feta, Isaac! Les hores que hi has dedicat i l’energia esmerçada han contribuït, indubtablement, al procés que fa molts anys -molts!- que el nostre país va engegar. Amb més patriotes com vosaltres, tot això seria més fàcil!

    Gràcies, des d’Igualada, amb sinceritat ;)

  2. Felicitats x la gran tasca, jo pel que he pogut veure tu has currat molt i sobretot una gran persona! Ara probablement des de la llunyania però tota la força per endavant! :)

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*