El Guàrdia Civil que votarà Junqueras (o no)

Aquesta campanya electoral ha estat fugaç. Comparteixo amb Joan Tardà la idea que ens caldria una pròrroga per seguir creixent. I és que tot i repassant la quantitat de coses que hem fet sembla increïble que només hagin passat dues setmanes, ens falten dies.

No sóc amant de les campanyes electorals -és SEMPRE que treballem per avançar-, tot i que reconec que m’ho passo bé. I m’ho passo bé perquè es posa de relleu la quantitat de coses que es proposen, els debats que es plantegen. Enriqueix veure que malgrat s’hagi volgut monopolitzar el tema amb el debat nacional (i han triomfat), arreu on hem anat s’ha parlat -i MOLT!- de molts altres temes, depenent de l’auditori que teníem protagonitzat per una cosa o per una altra.

Anècdotes i moments viscuts, intensos, gent coneguda i que hem conegut, debats tinguts i, sobretot, gran enriquiment personal (evidentment no em refereixo a l’econòmic, que estaríem parlant en termes contraris…).

Hi ha, entre aquests moments diversos, algun que en puc destacar: l’acte central de les JERC a Barcelona; el dia que vam visualitzar l’aposta per la pagesia anant amb la Marta Rovira a visitar una granja de porcs; l’acte central d’ERC a Vic, amb l’Oriol Junqueras i gairebé un miler de persones (crònica); i l’acte polític a Prats, amb una genial intervenció de la Marta Rovira.

A part dels actes, tenim vídeos, entrevistes, articles i propostes que corren per la xarxa (si disposeu d’una bona estona, us hi podeu perdre…). I una llarga de personatges coneguts que votaran ERC i Junqueras, amb noms com Màrius Serra, Lluís Llach, Carod-Rovira, Joan Reig, Gerard Quintana… i tots els integrants de la Plataforma Catalunya Sí.

En tots aquests dies, també, tenim l’objectiu de convèncer a tothom qui podem, i amb l’afany de fer-ho ens vam trobar amb una anècdota que explicaré: tornant d’un acte a Solsona (en que havíem intervingut amb el Joan Tardà), a Sant Joan de Vilatorrada ens va parar una patrulla de la Guàrdia Civil. Educats i respectuosos, i parlant en català, em demanen la documentació (no es van adonar que tinc el DNI caducat). Mentrestant, m’explicava que són de la Comissaria de Manresa. Aleshores, em van registrar el cotxe i vaig obrir el portamaletes, d’on van descobrir propaganda electoral. I jo, que estava tenint una conversa educada amb ell, li dic: “Diumenge, vota Junqueras!”. La seva resposta va ser contundent i significativa: “Em pagaràs tu el viatge a casa?”. I em va dir que és d’Andalusia… Li vaig explicar que, a part que a mi m’agradaria conèixer la seva terra, votar Junqueras no era excloure’s a si mateix del nostre país. Després de la conversa breu, ens va aconsellar un bar de tapes de Sant Joan mateix. Em sembla que el vaig convèncer, o no. I ho explico també per simbolitzar que el discurs de la por ha interferit i interferirà en el procés, però nosaltres estem disposats a combatre’l.

Així doncs, aquesta és la feina que ens queda d’ara fins a l’últim minut que es pot anar a votar. I és la que seguirem tenint després de fer-ho, perquè diumenge vinent no s’acaba res, comença una nova etapa. Una nova etapa que esperem sigui amb Esquerra Republicana de Catalunya segona força el Parlament. Som-hi! 

1 comentari

  1. Jo no volia escriure cap comentari fins que he vist que tens com antispam una suma: 1 + 5. Bé, suposo que això ho fas per a que l’Alicia Camascle no te pugue ficar cap comentari, no?

    Molt intel·ligent, sí senyor.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*