Fent política, som la primera generació que podem veure el canvi com una cosa viable, un objectiu factible!

Ahir les JERC vam organitzar una xerrada a la Universitat Autònoma de Barcelona amb un cartell de luxe: Oriol Junqueras (President d’ERC, alcalde de St. Vicenç dels Horts i Eurodiputat) i Joan Manuel Tresserras (exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat). Ambdós professors d’aquesta mateixa universitat.

Com a candidat de les JERC a les eleccions generals del 20 de novembre, vaig tenir l’honor (queda molt bé dir-ho, i és ben cert!) de presentar-los i exposar els posicionaments de la formació que represento i els plantejaments pels quals ens plantem i treballem. També de la vaga universitària del proper 17 de novembre (que hi donem suport) i els objectius que perseguim i la forma d’arribar-hi, des de la perspectiva del jovent.

Tresserres va ser el primer, tot repassant les perspectives de canvi social (i altres nomenclautres que s’han fet servir arreu d’Europa)  i va deixar anar moltes sentències que podrien esdevenir cèl·lebres, i que subscric tot reproduint-ne algunes. Amb les paraules del títol es dirigia als assistents: “Som la primera generació que pot veure el canvi com una cosa viable, com un objectiu factible”. I tot seguit, va explicar que això s’aconsegueix fent política, participant. Explicà que només així podem construir el nostre model econòmic, podem aconseguir l’emancipació nacional, podem estendre els valors republicans, podem aconseguir la majoria social que es requereix per tenir l’estat propi. I és que va recordar que portant més samarretes independentistes o adhesius (que està molt bé), ara no ho aconseguirem. Va dir que això tenia molt de sentit quan l’independentisme era invisible, però ara ja ha deixat la marginalitat i ocupa la centralitat política. Ara, hem de fer un pas més i involucrar-nos i passar a l’acció.

Va dir que els estats tenen molt de poder, però que el nostre país és la prova del fracàs històric d’Espanya. I entrant més concretament en la joventut, va deixar anar que ser jove no ha estat mai fàcil, i mai havia estat tant difícil com ara, fent referència evidentment a les condicions socials que envolten la nostra generació.

En el seu torn, Junqueras va parlar de l’europeïsme català, del compromís amb una causa concreta, del projecte independentista i social d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la renovació i llacunes d’aquest partit, de la importància de tenir una eina d’alliberament nacional com és aquest mateix grup polític, expressant també que no és en absolut l’única eina de transformació social i que la nostra implicació s’ha de traduir en molts àmbits (associacions, a la feina…). Va posar de relleu que nosaltres, els joves, tenim molta responsabilitat i que hem de ser protagonistes del canvi que estem perseguint, i que tenim a tocar. El proper pas (en cap cas, l’últim): 20 de novembre.

Amb dos estils prou diferents (l’expressió d’un i l’altre no s’assembla gaire), però amb uns plantejaments polítics que ens han de portar cap al mateix lloc, es va acabar la xerrada atenent les preguntes del públic. Així, amb convicció, força i contundència, ho aconseguirem.

 

 

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*