La guerra de banderes a l’escola

(article publicat a NacióDigital)

«Ciutadans ha presentat una ridícula proposta al Parlament que afecta el nostre territori»

Aquesta setmana el grup parlamentari de Ciutadansha entrat una ridícula Proposta de Resolució al Parlament de Catalunya per tal que es treguin de les escoles les estelades (i altres pancartes) que no segueixin l’ordenament jurídic establert. I parla de tres escoles, totes prop del nostre territori (Gurb, Vic i Navàs). Quan dic que la proposta és ridícula ho dic amb fonament, llegiu-la perquè l’exposició de motius fa plorar.
L’estelada a la façana de l’escola em fa recordar un episodi viscut fa 11 anys. Era el gener del 2002 quan  a l’Institut del Lluçanès vam rebre la llavors consellera d’Ensenyament Carme-Laura Gil –que venia a inaugurar l’edifici després del laberint d’obres viscut- amb la façana de l’institut plena de pancartes, sumant la reivindicació comarcal de l’oficialitat del Lluçanès amb el rebuig frontal a la LOU, que va tirar endavant amb el suport principalment de CiU i PP. (segueix…)

 

 

Llavors jo ja feia anys que sempre anava a l’escola amb una samarreta reivindicativa (independència, Països Catalans, etc.) i una camisa per sobre, degudament oberta per tal que es veiés el contingut de la samarreta. Ningú em va fer tapar mai res, i tampoc ningú va impedir-nos (ni intentar-ho!) que rebéssim en un dia important per la comarca a la consellera amb la façana guarnida. Tampoc ningú se li va passar pel cap que mai algú podria anar contra de quelcom similar.

Ara, amb el debat sobre la independència més viu que mai i amb l’objectiu a tocar, podem entendre com a normal que alguns es posin nerviosos i busquin les pessigolles allà on puguin. I en això també hi ha competència: Wert, PP, Ciutadans… Nosaltres hem d’afrontar aquest procés amb la tranquil·litat que depèn de nosaltres mateixos i culminar-lo amb èxit. I activar-nos tots per aconseguir-lo, sense distreure’ns amb debats estèrils.

Quan amb tot hi afegim el moment que viuen les escoles, hem d’activar-nos encara més i blindar-nos. Hem d’assegurar treballar per la qualitat de l’educació pública, perquè aquí no només ens hi juguem el present, si no també el futur de la nostra societat.

La bandera és un bon símbol per significar el què defensem; per a representar què defensa cadascú. I si la bandera representa llibertat –com l’estelada- en contra de repressió, no ens ha de fer por ensenyar-la. Però amb el joc de banderes no han d’aconseguir debilitar-nos. Ells que es distreguin, nosaltres ens hem de fer forts.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*