Nosaltres cantem; ells lladren

Llegint els diaris en paper o digitals; mirant notícies a la televisió; escoltant la ràdio; anant pel carrer; a les xarxes socials; etc. i si bé és cert que em moc majoritàriament en un àmbit propici a que sigui així, és una evidència que el debat sobre la independència del país és a tot arreu.

I amb aquest escrit em fixo només en els estils de defensa d’unes i altres posicions. Mentre els independentistes cantem, saltem, fem una cadena humana, ballem, reivindiquem alegrement, aportem arguments positius i de futur, volem construir i no destruir; els espanyolistes lladren, insulten, criden, intenten fer por (llegiu l’ “Ui sí, quina por!“) i volen confondre. He fet una generalització, sí, i les generalitzacions són odioses, i com tot a la vida no tot és blanc o negre només; i voldria que aquesta distinció que he fet no seguís durant massa temps, i fins i tot vull creure que no és en absolut majoritària en el sector. Però posant-ho de relleu, potser se’ls queda la cara vermella.

Per cert, un bon exercici, per exemple, pot ser repassar-se aquests articles que destacava l’Ara, molt interessants.

Mentrestant, deixo alguns vídeos il·lustratius (escollits interessadament per jo mateix) sobre la contraposició dels estils:




1 comentari

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*