Som-hi? SOM-HI!

Per exemple, comencem amb una petita cronologia:

– 9 de novembre: Jornada històrica (Una mirada)

– 11 de novembre: Mas envia una carta a Rajoy.

– 12 de novembre: Junqueras presenta envoltat de diferents personalitats la “Crida a un nou país: La República catalana

– 25 de novembre: Mas pronuncia la conferència “Després del 9N: temps de decidir, temps de sumar

– 29 de novembre: l’Assemblea Nacional Catalana fa pública la “Declaració de Cornellà

– 2 de desembre: Junqueras pronuncia la conferència “Crida a un nou país: La República catalana

– 3 de desembre: Òmnium fa públic un comunicat.

Abans, entremig, durant, després… hem pogut escoltar i debatre altres propostes d’altres persones, partits, entitats, sindicats…i les corresponents respostes a totes aquestes declaracions i posicionaments, igual o més importants que les que us he citat a l’inici, que no són poc rellevants. Tenim un país sortosament plural, ric, també en el terreny de l’opinió política. Ho constates sortint al carrer de Prats de Lluçanès igual que a les xarxes socials o arreu del país. 

Tenim propostes damunt la taula. Tenim intencions que corren i van. I tenim al centre del debat la independència. És genial. I debatem i en parlem. I pensem, i opinem tots. I ens esforcem per sumar, per aconseguir-ho. I ho fem cadascú des d’on vol i bonament pot. Ens omplim la boca i competim a veure qui és més generós amb el país. Fantàstic. I somriem. Hem arribat aparentment enllà, i hem d’anar més lluny. Som-hi? SOM-HI!

Per a ser-hi, voleu dir que cal tirar-se els plats pel cap entre independentistes? Voleu dir que no hem de mirar de buscar els punts de confluència? Cal desgastar el contrari? El que cal és no perdre ni un vot independentista i és absolutament necessari ampliar-los. I això com ho farem? Complaent els convençuts o convencent els indecisos? Pensem-hi.

Potser alguns ja tenen previst fer-se grans en la soledat i mentrestant desgastar el seu futur contrincant? M’és igual, això a mi se’m fa carregós. Què depèn de mi? Explicar, contestar, debatre, treballar…en positiu per assolir l’objectiu de sumar més, d’ampliar l’espectre electoral independentista. De guanyar, de que el país guanyi la independència.

I ho dic jo, humil militant d’un partit polític i amb responsabilitat orgànica. Un tiu de Prats de Lluçanès, que es considera un ciutadà normal (crec), que fa servir activament una eina (ERC) que defensa uns posicionaments polítics al servei de tot el país. Una eina vàlida i potent com altres (partits o no).

Una anècdota: em ve al cap una imatge del Camp Gran del Soler de n’Hug quan el seguen. Si una màquina segadora (nosaltres en diem ‘cosetxadora‘) es posa a segar el camp, hi tardarà un número determinat d’hores. Quan per l’altre costat de camp s’hi afegeix una altra màquina, resulta que avancen i acaben abans la feina. Les dues màquines avancen dins el mateix camp amb el mateix objectiu. I això portat al terreny de l’assoliment de la independència tenim sortosament més màquines que no pas dues, i una majoria social que empeny per assolir l’objectiu. No ens podem permetre el luxe de deixar-ne cap aparcada, ni cap sense gasolina, ni cap que vulgui xocar entre elles; i greixem-les, posem-les a punt pel terreny que hem de segar.

Som-hi? SOM-HI!

cosetxant

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*