una eina pel poble

El cap de setmana passat vam celebrar el XXIIIè Congrés Nacional de les JERC, a Terrassa. En un congrés com aquest s’estableixen les línies d’actuació política que la formació a la que formem part ha de tirar endavant els propers dos anys. A més, vam escollir la Permanent Nacional, és a dir, l’equip de persones que tenen la responsabilitat d’aplicar aquestes línies, cadascú en el seu camp i també de forma conjunta, tot treballant i coordinant-ho al costat de la resta de militància d’arreu dels Països Catalans. (segueix…)

Un servidor, va assumir la responsabilitat de la Secretaria Nacional de Política Institucional. Aquesta és la tasca que els companys de candidatura van proposar-me, pel meu perfil (o pel què sigui, que potser se m’escapa) i la resta de militància va escollir-ho i donar-me el suport i confiança diumenge. Per a mi la tasca a les institucions és cabdal, per això mateix em presento per alcalde del meu poble, el què més m’estimo.

També ho és el treball en xarxa, arreu del país. Això també és garantia pel nostre poble, Prats de Lluçanès, i en conseqüència per a totes les viles i ciutats. La coneixença, la complicitat i la capacitat que s’adquireix treballant juntament de la mà d’altres pobles i ciutats de prop i de lluny és, com he dit, molt bo per a tots plegats.

Així doncs, assumeixo la responsabilitat amb humilitat i orgull, amb una dosis d’egoïsme per a Prats de Lluçanès, el mateix egoïsme sa que m’agrada que tingui cadascú pel seu municipi i territori.

És evident que RES es pot fer sense un equip de persones amb ganes, empenta i il·lusió. Així puc estar content, ja que tan al grup d’Esquerra a Prats com a la Permanent de les JERC, estic acompanyat per això, per gent maquíssima i preparada. Sempre he pensat que darrere un càrrec polític, hi ha persones. I això s’ha de tenir en compte.

N’estic orgullós de dedicar una de les millors èpoques de la vida que, com diuen (i ho podriem discutir), és la joventut, entregant les energies a millorar el poble i el país. Fent servir l’eina política que crec que ens ajuda a progressar social i nacionalment.

A la foto, la nova Permanent Nacional: l’Òria, el Ricard, l’Oriol, el Gómez, la Marta, a l’Anna, el Gaspà, la Sílvia, el Daudén, el Jordi i jo mateix.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*