Una nit electoral frenètica. La lluita continua

Per primera vegada no vaig seguir el resultat de les eleccions des dels col·legis electorals de Prats de Lluçanès. Ho vaig trobar a faltar, i hi tenia la ment posada (i connectat per mòbil). En aquesta ocasió, i pel fet d’haver estat el candidat de les JERC a aquestes eleccions, vaig acostar-me a la Seu Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya, al Carrer Calàbria de Barcelona.

Hi ha una complexa lectura dels resultats sorgits d’aquesta convocatòria, però en aquest escrit reflexo només l’experiència viscuda. Arribats a la Seu, tot a punt per rebre primer els resultats del sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio. Bé per una banda (estrictament pensant en ERC-RCat-Catsí) perquè es mantenen els 3 diputats, un escenari impensable fa tan sols 3 mesos. Bé per l’independentisme en general a l’Estat Espanyol (sobretot protagonitzat per Amaiur). Malament però no inesperada la majoria absoluta del PP. Per tant, vivim les primeres estones amb prou satisfacció per la feina feta.

El recompte va avançant. I el diputat per Girona balla, amunt i avall constantment. Al cap hi tenia la Teresa Jordà, incansable lliutadora que ocuparà l’escó a Madrid (a l’espera el vot de l’estranger) i els companys de Comarques Gironines. Si nosaltres vam passar una estona frenètica, que no vam solucionar, no imagino la Teresa que representa a tots plegats, i tota la gent d’allà.

Al final, la compareixença de premsa amb l’Alfred Bosch al capdavant, l’anavem vivint atents del que podia passar a la circumscripció de Girona. Com dèia, frenètic.

A la Seu, hi havia tota la gent -o la gran majoria- que hem viscut uns dies de campanya electoral impressionants. Uns dies molt i molt potents, molt i molt interessants. Abraçades i petons perquè, a banda dels resultats siguin quins siguin, la feina feta és molta, i les ganes posades impressionants. Érem i som conscients que les d’ahir són una petita anècdota (més o menys important) en el camí de l’alliberament nacional.

Tinc ganes d’agraïr primer a la gent que ha votat la coalició ERC-Rcat-Catsí, i de felicitar a tothom l’esforç fet, sobretot els companys de les JERC per haver-me brindat l’oportunitat de ser-ne el candidat, i per haver fet una campanya electoral molt completa. Segueixo en pas ferm al capdavant del compromís assumit. La campanya no s’acaba fins el dia de la victòria. I, de fet, la victòria servirà per carregar energia, perquè la lluita seguirà.

* per acompanyar aquest escrit, us deixo amb la cançó Abril 74, del Lluís Llach.

1 comentari

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*