emotiva presentació del llibre “Vicenç i Àgata, 25 anys voltant”

25 anys d’història dels gegants de Prats de Lluçanès. 25 anys d’experiències i vivències. 25 anys fent poble i fent país. Això és el què recull el llibre “Vicenç i Àgata, 25 anys voltant”, i que vam presentar diumenge al migdia, en el marc de la Fira de Santa Llúcia de Prats.

Com explicava l’altre dia aquí mateix al bloc, el llibre és la cirereta del pastís de la celebració del 25è aniversari dels gegants del poble. Un llibre que queda per a la història col·lectiva. Un llibre que intenta recollir tots aquests anys, història pura i també experiències. Combina relat històric amb breus textos de gent que passa i ha passat per la Colla. I, també, ajunta un bon grapat de fotografies que il·lustren plenament aquesta trajectòria.

La presentació, amb més de 130 persones omplint la Sala Cal Bach, va ser per a mi -i no m’equivoco si dic que per a tota la Colla Gegantera- emotiva i potent. Després de tots aquests anys aportant el què podem, i aquest últim esforçant-nos per a fer una bona celebració, veure resultats com el que s’evidenciava diumenge és emocionant.

La presentació la va obrir l’alcalde (discurs del qual es pot llegir a continuació), va seguir la Núria (de l’editorial Cal Siller) i vaig tancar-lo jo mateix representant la Colla Gegantera. Per finalitzar, la Colla va convidar un pica-pica a tothom a la sortida.

El llibre val la pena tenir-lo. És un bon regal per aquestes festes de Nadal!

Per últim, sincerament cal agraïr a tothom qui l’ha fet possible; a tots els que han aportat fotos i textos (al final del llibre es recullen). També sobretot, disculpeu-me els altres, però deixeu-me fer esment a la Núria i a l’Eduard, amb qui colze a colze, hem pogut parir el resultat que a partir de diumenge ja podeu tenir a les mans. Gràcies!!

* Notícia a El9nou.cat i a Lluçanès.com

A continuació, el discurs de l’alcalde.

“Molt bon dia i gràcies a la Colla Gegantera per convidar-me a dir unes paraules en aquest acte que penso que és important per la mateixa colla  i també molt important per al poble de Prats.

És important per la colla perquè avui és la culminació de tot un any de celebracions. Un any de celebracions pel vint-i-cinquè aniversari, però també un any de celebracions per tota una colla de gent, nombrosa, molt nombrosa, que ja fa anys, alguns vuit anys, que porteu i passegeu els gegants, i per tant el nom de Prats, per tot Catalunya, fins i tot entenent Catalunya en sentit ampli, Andorra i les Illes. I fa anys, alguns vuit anys, que feu colla, i feu colla en el sentit més ampli del nom, i feu amics, i us ho passeu bé, i feu ambient i us ho passeu bé i creeu complicitats i, sobretot, us ho passeu bé.

Per això un dia com avui és molt important per tots vosaltres, perquè és una oportunitat de recordar i reviure molts dels moments màgics passats.

Però he dit que també és molt important per al poble de Prats. I ho és perquè la colla gegantera no tindria sentit sense els gegants, i aquest any és el vint-i-cinquè aniversari dels gegants de Prats, del Vicenç i de l’Àgata, i per això heu volgut fer un llibre amb la seva història. I per això avui el presentem. I en el llibre hi trobem recollida no només la història dels gegants i de la colla, sinó també, i potser sobretot, les vivències de molta gent que hi ha intervingut al llarg d’aquests anys.

I així s’hi expliquen anècdotes, com la Dolors Puigoriol quan recorda el dia que va haver de reparar el gegant que havia caigut i quan el seu fill va veure aquell cap immens sobre la taula es va pensar que era de debò i encara ara, deu anys més tard, no li acaben de fer gaire gràcia els gegants.

O l’anècdota que explica el Fonsu Ballús, que una vegada van anar a una trobada a Molins de Rei i l’organització els havia preparat una magnífica paella d’arròs… magnífica fins que van arribar uns gitanos ben armats de pots i de galledes i en un tres i no res van fer desaparèixer tot rastre de l’arròs. Sort que la botifarra també va ser bona!

O la gelosia que explica el fotògraf Joan Parera que va veure en els ulls de l’Àgata la primera vegada que ell s’estava mirant el Vicenç.

O quan a les fotos s’hi poden veure gent que ja no són entre nosaltres i que els trobem molt a faltar; només a tall d’exemple, entre els músics, el Pepitu Cirera, el Marçal Roca, el Josep Batriu… també el Xarli, amb el seu camió, i un dels grans animadors no només dels gegants sinó del poble, el Pepet Codony.

I com la colla ha unit a nouvinguts, com el David i l’Annaïs. I a joves que van començar de nens, com ens explica el Pep Peraire. O l’emoció que senten moltes criatures quan no només poden veure de ben aprop els seus gegants sinó en el moment que poden arribar-s’hi a ficar a dins, com ens recorda la família Pinyol-Roset.

I com el Roger Vall explica perquè li agraden els gegants, perquè sempre somriuen, perquè sempre fan bona cara a tothom.

I el moment en què va sonar la Trencadansa, tocada pels grallers amb una versió pròpia el dia 18 de juny d’aquest any, que vàries persones citen com un dels moments culminants que han viscut en la colla.

I tot això és veritat i està explicat en primera persona. Perquè els gegants i la colla gegantera han estat moltes coses i es fa difícil resumir-ho en poques paraules: ho aconsegueix potser la Cristina Seuva quan en cita tres: música, ballar i gaudir.

Jo de paraules en vaig haver de menester unes quantes més quan en el mateix llibre provo d’explicar que el Vicenç i l’Àgata simbolitzen dos noms molt pradencs, plenament relacionats i vinculats a la nostra història. Vicenç, com a patró del poble, i Àgata, en record del dia 5 de febrer de 1714, en què Prats va ser cremat per les tropes de Felip V en el seu intent de destruir no només els nostres pobles, sinó el nostre sentiment com a país. I dic també que vosaltres els geganters sou el millor exemple que no ho va aconseguir, perquè Prats de Lluçanès va renéixer, i Catalunya va renéixer, i gairebé tres-cents anys més tard ens segueixen movent encara els mateixos sentiments i la defensa de les nostres tradicions, com a poble i com a nació que voldria ser lliure.

I posats a buscar paraules, per resumir i ja per acabar, he de demanar ajuda a la Laura Prat, que en el mateix llibre explica què són els nostres gegants: “Per mi -diu- el Vicenç i l’Àgata són matinejar, encetar un nou dia quan el poble encara dorm, un cafè a l’Orient, geganters i geganteres, músics, bona companyia; també són pobles veïns, pobles més llunyans, indrets nous, muntanyes, costa; també colles d’aquí, colles d’allà; gent més gran, gent més jove, gent amb il·lusió, gent amb fal·lera; rialles, música, soroll, carrers, colors, calor, caliu… per mi són país, són el meu poble i la seva gent”.

I a mi, a aquesta encertada descripció, només em queda afegir-hi:

L’enhorabona i per molts anys!!!

Lluís Vila i Vilalta – Batlle de Prats de Lluçanès.”

4 comentaris

  1. Moltes felicitats i que pogueu fer-ne 25 més, amb tantes ganes com ho heu fet al llarg d’aquest temps. Sou una colla genial!
    També donar-vos l’enhorabona pel llibre. Ja n’he llegit una bona part i hi estic enganxada…fàcil de llegir, entenedor, proper, emotiu…
    De tot cor, felicitats i…Endavant Pradencs!!!!

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*