Què hi faig a sota la geganta?

En un cap de setmana que no assistim a cap trobada gegantera, aprofito per escriure també sobre els gegants. Un escrit breu que anirà al voltant d’una pregunta que un xicot em va fer un bon dia. Una pregunta simple i senzilla, però que em va fer rumiar una estona: “què hi fas a sota la geganta?

Primer de tot, he de dir que estic moltes més estones a sota el gegant Vicenç (m’agrada més!), però mirarem d’explicar les diferències d’entre un i l’altra, començant explicant-ho en general.

A sota un gegant el primer que fas és agafar-lo, subjectar-lo fort. És obvi. El pes, per molt que sembli, no és el més complicat -els de Prats no són els que pesen més (el Vicenç fa 48,5 Kg i l’Àgata 38)-, però aguantar el balanç sí que ho és (ell fa 3,52m i ella 3,45).

Un cop a sota i aixecat, es tracta de seguir la música, de ballar. De moure els peus, i fer moure el cos rígid dels gegants al so de les gralles (o del què sigui). Per la finestreta mires, mentre estàs escoltant. Has d’estar al cas del terra, dels llocs on passes. Has d’estar alerta de la gent que s’acosta, de l’altre gegant que no xoqui contra tu, etc. Allà sota, també es sua molt, sobretot si ets una persona calorosa i l’ambient també ho és.  

Com dèia, estar sota d’un o de l’altre és diferent. A mi em toca més el gegant (és més complicat, i als ‘veterans’ ens troca ‘pringar’) i m’agrada MOLT més. Es gaudeix més. La gran diferència, doncs, és la capa que porta. Que quan voltes o balles, l’has de ‘dominar’ més o, més ben dit, ella et domina més a tu. La sensació, però, és més màgica.

A sota un gegant, en definitiva, ens ho passem genial! ;)

3 comentaris

  1. A sota la geganta? Buff es poden fer moltes coses, a vegades voltar, caminar, ballar, mareixar-te, descansar, corre, mirar si porta calcetes o tanga, etc etc etc..
    Els que fan molts geganters, però, és “transformar-se” sota del gegant i ser capaços de fer gaudir la canalla i la gent que els veu només amb un seguit de voltes i salts! (encara que sense gegant siguin uns sepastres alhora de moures..)

    Bon post, Isaac! I Felicitats per el nou bloc!!!!

    Vall

  2. Hola, Isaac:
    M’interessa saber com treballeu la colla. Cada quant us canvieu sota del gegant? Com us organitzeu? Les tandes: ho teniu lligat d’entrada o aneu improvisant segons la trobada o l’acte? I, per acabar, com s’aprèn a portar gegants? feu alguna mena d’assaig?
    Perdona que faci tantes preguntes, però m’ha agradat el teu post.
    I enhorabona pel nou bloc…

  3. Roger!! Merci pel comentari i l’explicació! ;) i que hi puguem anar molts dies més! (almenys a fer costat al jovent, que a portar els gegants ja poden començar a dur-los més eh!) xD

    Xicot, miraré de respondre totes les teves preguntes. No hi ha un temps limitat ni organitzat per anar a sota els gegants (almenys a la nostra Colla); qui en té ganes l’agafa, i aneu fent relleus de forma automàtica quan el que està sota es cansa o demana un canvi (és doncs, voluntari. Hi ha qui s’escaqueja més que d’altres o, per al contrari, qui ‘pringa’ més que d’altres).

    I sobre els assajos… nosaltres, tot i que s’ha plantejat algun cop, no en fem (hi ha colles que sí, i la veritat és que es nota). I com se n’aprèn, doncs a mesura que vas agafant pràctica. El primer dia vens, t’ensenyen com posar-te allà sota, però tu et vas creant la millor posició. I a partir d’aquí, anar agafant el ritme.

    Potser podríem muntar una escola (o per l’estil), perquè segur que en alguns ens faria falta.

    Merci als dos per comentar i…. FAL·LERA GEGANTERA!!!!

    Isaac

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*