Homenatge merescut a Ronaldinho

Ell ens va ensenyar que en els temps moders futbol i espectacle no estan renyits en absolut. Llàstima que va durar poc, però aquell equip va fer grans gestes. L’aposta de Laporta i Rosell amb un tímid i poc conegut Rijkaard era difícil. No va començar bé (quin mig any vem passar!) però tot va readreçar-se i ens va portar a viure grans nits.

Com ja havia escrit (el 27 de gener d’aquest mateix 2010 escrivia aquest post, en el que demanava un just homenatge a Ronaldinho, i ja parlava d’ell), aquella etapa em va agafar estudiant a Barcelona, fet que em va ajudar a ser al mig del “merder” quan vam celebrar títols i, sobretot, la Copa d’Europa de París. Quins records.

És l’únic jugador de futbol, de moment, del que tinc una foto penjada a l’habitació. S’ho mereix. I avui li arriba un més que merescut reconeixement de l’afició blaugrana, malgrat el seu traumàtic adéu (que no val la pena recordar massa). A continuació, un altre vídeo (a la xarxa en corren nombrosos).

1 comentari

  1. Hola Isaac! et felicito pel blog, segurament amb algunes coses no les compartirem del tot, però bé, bona feina! M’agrada molt lo de món irreal! es la paraula clau, per a tots els culers aquest Barça ens té mal acostumats i mentrés vagi durant, seguim disfrutant!! vinga’n ens veiem aviat noi! Salut company

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*