la innovació blaugrana: fer-nos patir una mica

Ahir el Barça va segellar el seu pas cap a la semifinals de la Copa del Rei. I ho va fer davant el que segurament ha estat el millor Madrid dels últims anys, però sense quedar exempt de realitzar entrades brusques i en ocasions joc no prou net. També van demostrar no saber perdre, una vegada més.

Aconseguir el pas endavant en una competició ja és de per sí un triomf, però deixar fora el Madrid de poder fer el que mai ha fet, és a dir, aconseguir el triplet, és una gran satisfacció. I repeteixo, potser sí, el Madrid va jugar millor (el millor partit de l’era Mourinho, tot i que segueix sense guanyar al Camp Nou, després de 9 visites), va ser la primera vegada que el Cristiano Ronaldo marcava al camp del Barça (ja li tocava pobre!), però també hi va haver estones de bon joc blaugrana. I el just guanyador de l’eliminatòria és el Barça, sense cap tipus de dubte.

El que passa és que Guardiola, acostumat a fer-nos guanyar, va pensar que ja era hora que patíssim una miqueta. Què és això d’anar guanyant partits i finals de forma fàcil? Va fer-ho per fer-nos baixar una mica els fums, i ell tenia clar que l’eliminatòria era nostra. És la nova estratègia blaugrana, que ens acompanyarà fins a final de temporada, perquè això porta més expectació, més emoció, més tensió i atenció.

I al final del partit, per cert, i per primera vegada, vaig mirar més de 5 minuts el programa Punt Pelota, d’Intereconomía (reconeixeu-ho, molts de vosaltres també!). Semblaven més una colla d’actors que no pas tertulians. Una vergonya, vaja. Que si havien de posar-se dodotis, que si robatori, que… I aquest tal Roncero, no l’havia sentit mai, i de veritat, és patètic. Està però fatal fatal eh. Una discussió i comentaris de pati d’escola. Però bé, suposo que això ven, i ja veus, hi quedem enganxats.

Doncs res, anirem lluitant, anirem sofrint i anirem vencent! ;)

 

 

 

 

 

1 comentari

  1. Ahir al Camp nou es va viure un espectacle únic, ens hi vam deixar la veu tots cantant, xiulant a l’Assesí, etc. Però vam passar a semi-final, tenim una torneig mig encarrilat i ho hem d’aconseguir, perque si tots animem, si tots animem, si tots animem guanyarem! Visca el Barça, Visca Catalunya Lliure i Visca Isaac Peraire!

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*