A la Roser Reixach

Aquest dissabte dia 22 de novembre la pradenca Roser Reixach va rebre el IV Premi Rafel Tudó (info) per l’obra “La Trencadansa”, que serà publicada l’any vinent. Segons es pot veure a la web, es tracta d’un estudi sobre la història i evolució d’aquesta dansa tradicional de Prats de Lluçanès (vídeo de la representació aquest 2014), i fa un repàs a tots els elements que l’envolten. El jurat diu que “És remarcable, a més de la consulta de bibliografia i fons documentals d’arxiu, l’extensa campanya d’entrevistes personals que l’autora ha realitzat a homes i dones de Prats de Lluçanès que han tingut relació amb la Trencadansa”.

I m’aturo en això, i m’ho crec: la Roser és una treballadora incansable, un cul inquiet. D’acord, sovint es queixa (preocupeu-vos el dia que no es queixa!! hehe ;) ), però no para de pensar, llegir, escriure, buscar, ensenyar. És que la Roser és llegenda viva; i no em passo escrivint això. Si expliques la història de Prats de Lluçanès ella hi apareix, i si no hi apareix és que no està ben escrita. 

La Roser és una dona que no té mòbil, que no la trobes a les xarxes socials (cosa rara en els temps que corren) però està al cas de tot. El correu el contesta sempre, el telèfon fix si no l’enganxes a casa i troba la trucada la torna. D’acord, a vegades fa enfadar una mica, les seves fermes conviccions (fonamentades) topen amb alguns posicionaments no compartits i llavors l’entesa pot resultar complicada. Però la Roser hi és. S’ho creu, ho sent. Ah, i m’atreveixo a assegurar que ens estima molt a tots.

El poble de Prats de Lluçanès, la comarca del Lluçanès i tots els Països Catalans li deuen molt. De forma desinteressada aquesta dona ha dedicat, dedica i dedicarà molts esforços a les persones que omplim de vida aquest territori, i sobretot a la cultura popular, la seva memòria, recuperació i manteniment.

Imagino que quan me la trobi em fotrà bronca perquè he fet aquest article, o no tardarà ni 5 minuts en escriure’m un correu electrònic dient-me que en aquest text hi ha alguna falta. Espero que no s’enfadi gaire, ans al contrari, i si s’enfada… li demanaré disculpes. Però he agafat l’excusa de la recepció d’aquest premi (per cert, FELICITATS ROSER!) per a dedicar-li quatre línies. Quatre línies que es fan insuficients per parlar d’ella.

 

 Roser Reixach

(Roser Reixach amb el premi. Foto extreta del Facebook de l’Assumpta Bassas)

L’Assumpta Bassas escrivia al seu facebook això:

“L’amiga Roser Reixach mereixedora del premi Rafael Tudó, atorgat per l’Esbart català de dansaires pel seu treball d’investigació sobre la “Trencadansa de Prats de Lluçanès”. L’autora va dedicar el premi a les persones del seu poble que va entrevistar durant la recerca, i a totes i tos els dansaires que mantenen viva aquesta dansa tradicional. El premi va consistir en una llamborda amb placa (per seguir fent camí) i el finançament de la publicació del treball. Felicitats!!!!
… i esperem llegir el llibre aviat!
Gràcies Roser per la teva passió i treball constant!”

1 comentari

  1. Comparteixo al cent per cent l’aguda visió que fa de la Roser, l’Isaac Peraire. Es mereix un reconeixement per part del poble de Prats, on l’ajuntament, per cert, encara és l’hora que hagi de dir res sobre el premi aconseguit per una veïna que ha fet tant per recuperar la història de la comarca del Lluçanès..

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*