Al Pere Viscola

La Viscola és una casa de pagès petita situada entre el Soler de n’Hug i la Costa de la Cavalleria, just a l’altra banda del trencant de la Serra dels Degollats. D’allà era el Pere Pedragosa, i per això tothom el coneixia com el Pere Viscola. Per la proximitat geogràfica que teníem, i la relació entre pagesos propers constant, a més de tenir llavors la professió de paleta com el meu pare, ell i els de la Viscola són coneguts pels de casa des de temps immemorial.

El Pere era el segon de dos germans, la gran és la Rosa de Ginebret, amb tres fills d’edats similars a les nosaltres. El Pere, era el fill que quan vaig començar a tenir ús de raó encara vivia amb els pares, i és que si no recordo malament es va casar el que llavors en podríem dir ‘tardot’. Recordo com a anècdota, no em demaneu per què, com fa molts anys anant en una de les visites a la Viscola ens va ensenyar el seu cotxe nou, negre, el tenia molt ben cuidat com una relíquia; a partir de llavors seria aquell cotxe negre el que veuríem passar per la carretera de sota el Soler, però primer només en festius.

Més tard, ja instal·lat a Prats i casat amb la filla del Lluís Pla, amb els seus pares també situats al poble, el Pere va ser fitxat per l’Ajuntament i incorporat a la brigada municipal. Un treballador multifuncions, el recordarem sempre dalt del camió que solia encarregar-se ell de conduir (a part d’hores de feina, ho feia quan convenia)o també les innoblidables salutacions efusives que dedicava a tothora i a tothom.

El trucaves per una tanca, un problema, una feineta… i, amb el seu parlar característic embarbussat t’atenia i hi era. Si bé és cert que era la seva feina estar al servei del poble, és de justícia reconèixer-li la dedicació i passió amb que la desenvolupava.

Vinculat després també al futbol i a la comissió del Carnestoltes, segurament eren les seves dues aficions més estimades, a banda d’anar a donar la volta de rigor amb el seu també característic panda blau i la seva família cap al cantó de la Viscola o on fós.

Aquest dilluns Prats es va llevar trasbalsat. El que havia de ser un dilluns habitual va convertir-se en un dilluns tràgic; el Pere va deixar la seva vida en acció de servei. I ho va fer massa d’hora i amb multitud de coses per fer i viure.

Com sempre, fot parlar-ne en passat. Al cap i al cor ve la seva família, la Glòria, el Jordi i el Xavier; també els seus pares, sogres, nebots… tots. També els companys i companyes de feina i tota la gent que forma l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i que han treballat colze a colze amb ell. A tots ells, els envio una forta abraçada i tot el meu suport.

* (Nota de condol – Grup d’ERC)

(foto d’Isabel Solanas, agafada del facebok. Durant el Carnestoltes d’aquest mateix any)

 

 

8 comentaris

  1. Recordarem sempre el Pere, amb la seva alegria i bonhomía ens arreglava tot el que s’espatllava però també t’omplia el dia de’alegria i bon humor.al seu costat no podies estar mai seriòs ni capficat…..

  2. La vida sovint és massa dura.
    La realitat molts cops és cruel.
    La impotència a voltes és sobrehumana.
    I davant de tragèdies com aquesta
    les paraules semblen buides,
    mentre la tristor
    i les llàgrimes parlen per tots.

    Des d’El Pati de Merlès fem arribar a la família, als amics i a tot el poble de Prats el nostre més sincer condol a més del nostre escalf més humà.

    Una abraçada.

  3. Desde ahir, a casa, a la feina, al carrer, tots estem tristos, i recordem i parlem de com erats, bona persona, alegre,sencill molt treballador, i que mai teníes un no per ningú.Et trobarem a faltar, i et recordarem sempre.

  4. Tens tota la raó Isaac. El Pere sempre estava disposat a col·laborar amb tothom i ho feia de molt bona gana. Com que els seus pares viuen davant de casa del meu tiet ens vèiem sovint i fèiem la xerradeta. La veritat és que sempre rèiem perquè era una persona molt alegre que es fixava en les coses positives de la vida. A part, amb el grup Dansa i Tradició el recordem portant cadires i taulons amunt i avall bàsicament pel Ball de Cinquagesma, però també pels sopars amb els balladors o per Pasqua. Deixa un molt bon record a tothom i una petjada inesborrable al poble de Prats, perquè es feia càrrec d’aquelles petites coses, a vegades desapercebudes, tan necessàries per tirar endavant qualsevol activitat en la vida quotidiana d’una comunitat.

  5. Totes les paraules son pocas per recordar el Pere, únicament gràcies per deixar-nos compartir amb tu moments inolvidables, sempre estaràs amb nosaltres.

  6. En Pera era un amic meu desda ja fa molts anys, erem veins i venia a la Costa de la Caballeria amb bicicleta per jugar, vem anar creixen i anavem molt junts amb el grup d’amics en la nosta juventut, quan en vaig casar, el Pera i la Gloria van ser els meus testimonis, era una persona única i especial, deprenia benestar a les persones que estaven al seu voltan, la meva dona i els meus fills i jo que el vam coneixer no l’oblidarem mai.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*