amb la Marta Rovira a Prats de Lluçanès…

Diumenge, quarts de 10 del matí. Caixa de material en mà entomo el carrer Reforma amunt, passo pel mercat i desemboco a la Plaça de l’Església. Allà, amb la Juvanteny i els Ramons Font i Besora muntem la parada. Al llarg del matí anirem sent més. Passeja gent, però poca, em passa pel cap allò de que el mercat necessita revitalització urgent (ho veiem cada diumenge), i el fred no és una excusa.

Arriba la Marta Rovira, acompanyada de la seva família. La Nes, la seva filla, no la vol deixar, l’agafa fort, i és que aquests dies la seva mare va amunt i avall participant arreu del país en actes de campanya. Donem una volta pel mercat i entrem a algunes botigues, hauríem volgut entrar a totes però no tenim temps. Comentem la situació política, volem saber opinions i resoldre dubtes.

A les 12 i 5 arribem a Cal Bach, hi ha gent a fora que s’espera i a l’entrar nosaltres acaben d’incorporar-se. Les cadires ocupades, gent dreta, sala plena. És evident que el moment polític desperta interès. Estem contents i és el que volem i pel qual treballem, per difondre, parlar, escoltar, debatre, transformar. Obro l’acte tot donant la benvinguda i exposo quatre coses. Parlo de l’eufòria que vivim com a independentistes, però també de la preocupació que tenim com a gent d’esquerres. Nosaltres no volem que ningú tapi l’estelada amb la crisi, i que ningú tapi la crisi amb l’estelada; aquesta és la idea que intento transmetre i alerto que cal que reaccionem per guanyar la lluita nacional i la social. Que tenim resposta i solució i passa per la República catalana independent, la qual podem ser protagonistes de la seva construcció.

Presento la Marta, la reivindico com a pradenca (el seu pare és de Prats). Ella es posa dempeus.  Comença amb una emocionant història personal per a explicar el seu compromís polític amb el país. S’emociona, ens emocionem tots plegats. Però ho lliga de seguida amb la matèria i ens parla de la situació polític actual, del context, de la feina i responsabilitat que tenim, de les opcions que queden, etc. Parla amb seguretat i amb ferm convenciment. Ens exposa el full de ruta cap a la independència. És clara, propera, sincera. Planera. La seva exposició acaba amb un llarg i merescut aplaudiment que li regala el públic, que se l’ha posat a la butxaca.

Obrim torn de preguntes. Aquestes ajuden a enriquir l’acte, a parlar de temes més que interessants.

Un cop acabat el torn i amb preguntes degudament respostes, sabem que som una mica més a prop, que hem pogut parlar, explicar, debatre i -esperem- convèncer a més gent. Un cop acabat, sabem també que tenim molta feina per fer però que tenim les piles carregades, i les ganes necessàries per aconseguir els objectius. Un cop acabat, estic molt content de l’assistència, i d’haver compartit aquesta xerrada amb la Marta Rovira i tothom qui s’ha apropat a Cal Bach. Entre tots, ho  aconseguirem!

* Podeu mirar la informació posterior a l’acte a la pàgina d’ERC-Prats.

(La foto és feta per la Glòria Borralleras)

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*