Bruixes, Nyandú, futbol… El Lluçanès, orgullós de la terra i de la gent

Començo avisant que aquest és un escrit d’aquells que potser algú el trobarà massa “ensucrat”, que d’altres hi veuran coses que no els agradarà, alguns es pensaran que ho faig per quedar bé amb algú, que és d’autobombo… en tot cas, ho faig perquè en el dia d’ahir van conjurar-se diferents elements que em fan sentir orgullós de la comarca on visc. I ho escric.

Primer, la classificació del grup Nyandú per a la gran final del concurs Sona 9(notícia a Vilaweb-Lluçanès). I no és una classificació qualsevol, ja que a banda de ser seleccionats pel jurat són els més votats per la gent, amb més del 40% dels vots, i això, tenint en compte que competien amb 5 grups més, és MOLT! Veure avançar aquests nois (el Roger, el Nandu i el Rubèn) companys joves de la Torre d’Oristà, i fer-ho amb aquesta elegància i humilitat, fa sentir-nos a tots plegats orgullosos. I de ben segur que encara no ho hem vist tot.

El següent element és la victòria del primer equip del Pradenc contra l’OAR Vic a casa, per 3 gols a 0, ahir dimarts a la tarda. Un resultat esportiu bo és sempre rellevant (i, per sort, al Lluçanès se’ns dóna sovint en diferents disciplines i varis clubs), però en aquest cas, el que ens pot fer sentir orgullosos és que els 11 jugadors titulars eren del poble de Prats de Lluçanès (no sóc tancat en aquest aspecte, és un fet no imprescindible, però satisfà i et fa sentir, com dèia, també orgullós).

I el tercer element, les Bruixes de Sant Feliu. Un any més èxit total, només amb un ensurt al migdia en forma de pluja. Però ja dilluns al vespre i a la nit, i ahir durant el dia, moltíssima gent va poder veure com l’entrega de la gent de Sant Feliu, el seu esforç i treball convertien una vegada més aquest esdeveniment en multitudinari. A més, amb un final enguany impressionant al Serrat de les Forques. I, a tall d’anècdota, amb unes paraules de la Mimar amb les llàgrimes que li impedien expressar-se bé, al final, quan es dirigien ella i els seus companys de direcció al públic. Pell de gallina i emoció al pensar les hores dedicades pel projecte col·lectiu, que representa molt més que un acte de recuperació de la memòria de les dones que van morir acusades de bruixeria al Lluçanès (cohesió social, participació, dinamisme…).

I, evidentment, que hi ha molts altres aspectes pels quals ens podem sentir orgullosos a la nostra comarca, però avui he destacat aquests. El que hem de fer és fer-hi costat, potenciar-los, posar-los de relleu. I què carai, fer-ho saber!

Malgrat algunes estones no estic tan orgullós sobre algunes actituds dels nostres (com en el passat Ple de l’Ajuntament de Prats, o l’entrada del Partit Popular al Consorci del Lluçanès -que n’escriuré-), cal fer saber que aquí hi ha molt i molt potencial.

El Lluçanès no és millor que altres territoris (o sí ;) ). Però està molt i molt bé.

Deixa un comentari

El teu email no serà publicat

*

*